jueves, 29 de marzo de 2012

MOR UNA VIDA ES TRENCA UN AMOR


 Tot va sorgir quan vaig llegir la seua obra Mor una Vida es trenca un amor, immediatament m'entraren ganes de llegir la continuació: Només la vida ens parlarà d'amor. Vaig degustar valors com l'amor, la llibertat, la sexualitat, la tolerància, la igualtat, així com també antivalors i prejudicis... Si això és poc, aquestos valors es presentaven en dos plats ben distints: en periode de postguerra i en democràcia.

 Eureka, estaria bé -vaig pensar- investigar els valors i la vida segons Joan Pla. ¿Serà un bon projecte? em preguntava assegut cara l'ordinador mentre rematava les meues últimes pàgines del llibre de Filosofia per a l'Editorial Edelvives.

I res, dit i fet, poc a poc vaig anar escrivint fins que m'he sentit interessat en coneixer-lo en persona. Com podeu observar, hem anat a una cafeteria i amb el cafenet com a testic hem conversat un parell d'hores. Ja sabeu com són els escriptors, mai es cansen de parlar i parlar.

He pogut comprendre alguns misteris de l'obra. L'olor a baladre és un símbol en la seua obra. M'ha contat que aquell element el va introduir pensant en les festes del seu poble. A Artana, per festes es construien arcs grans amb els pilars de baladre i la cúpula de murta. Fou d'aquesta manera com ell s'inspirà per a il.lustrar el paisatge muntanyós que hi havia entre la casa de Sergi i de Maria en Mor una vida es trenca un amor.

El café i la conversa s'interrompien de tant en tant amb les salutacions de la gent: "Hola Joan", "Com estàs?". Vaig corroborar que era un home molt volgut a Borriana. Està clar que no té prejudicis per a les amistats i que xarra amb tothom. El problema, m'explicà, radica quan la gent es tanca en banda i no accepta la crítica afirmant estar en possesió de la veritat. En certa mesura, l'amic Joan Pla no considera un problema la religió sino més bé el proseletisme o l'egoisme que es genera quan una religió no accepta l'altra. Jean Jacques Rousseau ja deia algo així en La professió de fe del vicari Saboià: les religions revelades converteixen l'amor de si en amor propi. L'amor propi és l'egoisme, no podem dubtar que les guerres de religió foren de les més sagnants de la història. Insistesc, en cap moment es mostrà intolerable amb el fet religiós, simplement ho considera com algo que escapa de la raó i pertany a la fe, la religió no és científica segons Pla perquè depén de la voluntat humana.

I res, continuàvem xarrant. "Em resulta atractiva la figura de la Senyora Saturnina" li vaig dir. "Quan una senyora ha perdut un fill, es torna relativista i lliberal" em respongué Joan. La senyora Saturnina oferirà habitació a Sergi i Maria amb total naturalitat. Una senyora de poble, major, que s'ocupa dels animals i que accepta que el seu marit mantinga relacions amb una senyora de pago. A fi de comptes, les idees van i venen i al final tots ens n'anem al caixó. S'observa un toc de vitalisme en la seua obra.

La mar, és el símbol de llibertat que s'aconsegueix al final de la segona obra. La llibertat té un preu molt car, ha hagut de morir l'avi de Sergi per a què se'ls oferisca allò que busquen al llarg de l'obra. Tant en la primera com en la segona obra, la mort d'un personatge fa pensar i relativitzar allò que en principi era imperatiu.

La figura de la tutora i de la directora ens va ocupar també uns minutets. Quan ella aconsegueix que la tiren de l'internat, la directora (una monja religiosa) cambia radicalment de pensar. Es aleshores quan val.lora l'amor i aparta la disciplina, quan li diu: "sigues feliç" evitant que ella li bese, com de normal, l'anell del dit. A fi de comptes, Laura lluita per una cosa bonica: l'amor i la llibertat i la religiosa (també la tutora) acaben comprenent-ho.

Els paisatges muntanyosos han estat presents en la seua infantesa. L'obra de Joan Pla és clarament romàntica per la presència de la natura, l'amor, la sexualitat, la llibertat....Em sembla molt coherent que es tinguen en compte aquests valors, com deia Fuster: "l'amor és un invent del segle XII", potser ho radicalitza massa. També deia: "Amb la llibertat passa com amb els habitants de les Catarates del Niágara, s'habituen al soroll que emeten però un dia poden deixar de sonar..." En vàries ocasions vingué a colació la cultura musulmana així com el masclisme: Resulta fàcil conviure amb un home de cultura i mentalitat àrab? Ho deixe en les vostres mans, no es tracta d'etnocentrisme sino més bé de realisme. Es una pena que encara hi haja paissos on es cometen aquestos atentats contra la dignitat de la dona.

Joan, un plaer haver estat amb tú. Ah, i gràcies per les taronges! Em deus un euro....

martes, 6 de marzo de 2012

NOVELA POLICÍACA

Hola a todos:
Bienvenidos a este espacio denominado Café Filosòfic. Se trata de que adjuntéis aquí vuestro escrito para luego leerlos todos juntos. Para la creación de una novela policíaca es importante que tengáis en cuenta los siguientes puntos:
- Un crimen.
- Investigador.
- Las pistas.
- Los sospechosos.
- El culpable.

IMPORTÀNCIA DEL DIÀLEG

La Filosofia mai ens ofereix solucions immediates ni irrevocables. Potser per aquest motiu, molts prefereixen altres camins que siguen m...