COSES DE LLAURADORS.

Mentre prenc un café a un bar del meu poble, escolte com un llaurador conversa amb un amic i molt potentment diu el següent: "Vaig a arrancar les 20 fanecades, retovatar tot el camp i plantar, a barrera i en goteo, una nova varietat de taronja que ara diuen que s'està pagant prou bé". Inmediatament, em ve al cap el següent: "Aquest home, de classe treballadora i amb 75 anys, pensa fer una inversió que li suposarà moltes despeses i començarà a donar-li fruïts (mai millor dit) d'ací uns 7 o 8 anys". Quan arribe a casa, no puc evitar continuar pensant: "Si tenim en compte que passats 7 o 8 anys, aquest senyor tindrà 82 o 83 anys, em sembla un acte d'absoluta valentia i passió aquesta decisió". No obstant, per la meua ment s'asomen també altres pensaments: "Aquestos hòmens són realment conscients que som animals finits i mortals?" "Són tan conscients que prefereixen actuar com si no veieren vindre el futur?" "Aquest home acabarà experimentant els resultats d'aquesta decisió?" Espere que així siga i que, almenys puga menjar-se, encara que siga una tarongeta d'eixa varietat ara tan cotitzada. Per cert, el meu cap no para i continua: "D'ací 7 o 8 anys es cotitzarà al mateix preu la varietat que ha decidit plantar aquest estimat senyor?" Resulta inevitable rememorar el meu pare quan deia: "Arrancaré i plantaré, així d'ací 10 anys tindrem una nova varietat" En fi, impresionant i impresionat...Evidentment, he pensat també que, al rerefons d'aquest comportament hi ha, a més d'una valentia pròpia del llaurador valencià, també una preocupació pels qui vénen o vindran darrere i, clar està, una cert dosi existencialista: viure és decidir, actuar és triar. D'altra banda, deixant de banda els sentimentalismes, no crec que siga cap despropòsit afirmar que el llaurador valencià destaca per ser un "cabut" i no tindre una mirada fina per als negocis...Ah, per cert, les meues neurones continuen: I si es es presenta una gelada? Allà cadascú, tampoc em considere un gran conseller, a més, potser siga massa conservador en aquestos quefers. De totes maneres, els llauradors també estan acostumats a la variable climàtica i quan aquesta es fa present, es creixen i continuen lluitant.

Mientras tomo un café en un bar de mi pueblo escucho como un agricultor conversa con su amigo y muy potentemente dice lo siguiente: "Voy a arrancar las 20 hanegadas, retovatar todo el campo y plantar, con goteo, una nueva variedad de naranjas que ahora dicen que se está pagando bastante bien ". Inmediatamente me viene a la mente lo siguiente: "Este hombre, de clase trabajadora y con 75 años, piensa hacer una inversión que le supondrá muchos gastos y comenzará a darle frutos (nunca mejor dicho) de aquí unos 7 u 8 años" . Cuando llego a casa, no puedo evitar seguir pensando: "Si tenemos en cuenta que pasados 7 u 8 años, este señor tendrá 82 o 83 años, me parece un acto de absoluta valentía y pasión esta decisión". Sin embargo, por mi mente se asoman también otros pensamientos: "¿Estos hombres son realmente conscientes de que somos animales finitos y mortales?" "¿Son tan conscientes que prefieren actuar como si no vieran venir el futuro?" "Este hombre acabará experimentando los resultados de su decisión?" Espero que así sea y que, al menos pueda comerse, aunque sea una naranja de esa variedad ahora tan cotizada. Por cierto, mi cabeza no para y continúa: "Dentro de 7 u 8 años se cotizará al mismo precio la variedad que ha decidido plantar este estimado señor?" Resulta inevitable rememorar mi padre cuando decía: "arrancaré y plantaré, así dentro de 10 años tendremos una nueva variedad" En fin, impresionante e impresionado...Evidentemente, he pensado también que, en el trasfondo de este comportamiento hay, además de una valentía propia del agricultor valenciano, también una preocupación por los que vienen o vendrán después y, claro está, cierta dosis existencialista: vivir es decidir, actuar es elegir.Por otra parte, alejándonos de sentimentalismos, no creo que sea ningún despropósito afirmar que el agricultor valenciano destaca por ser un "cabezudo" y no tener una mirada fina para los negocios...Ah, por cierto, mis neuronas continúan: Y si se avecina una helada? Allá cada uno, tampoco me considero un buen consejero, además, puede que sea demasiado conservador en estos quehaceres. De todos modos, los agricultores también están familiarizados con la variable climática y cuando ésta se hace presente, se crecen y continúan luchando.

INSTINTS I RAÓ

Tots coneguem la clàssica definició d'home com "animal racional", animal que té "logos". Gràcies a la raó, gràcies al pensament o la intel.ligència, hem subsistit com a espècie, això és una evidència. Els homínids descobriren el foc, aconseguiren ser sedentaris, fabricaren interessants utensilis de caça i pesca, recol·lectaren fruïts d'una manera organitzada...No obstant, actualment convindria que ens aturàrem i ens preguntàrem si acàs no estem autodestruint-nos amb eixe mal ús que, tantes vegades, en fem d'aquesta raó. La nostra ment genera pensaments i els pensaments guien la nostra conducta. Però clar, aquestos pensaments no resulten sempre saludables ni per nosaltres ni per la nostra espècie. D'altra banda, també és veritat, que els nostres instints tampoc són consellers massa prudents. En funció de com utilitzem la raó, en funció de com utilitzem els instints, confeccionarem les nostres biografies i contribuirem d'una o d'altra manera en el futur de la nostra espècie. Quin és l'ús adequat què cal fer de la raó i dels instints? Tenim un pensament únic i gens crític? Un plantejament complex però totalment vital.