Te'l dedique, Rizitos. Aquest conte me´l contà mon pare quan jo era petit!
-----------
El senyor Antonio era un home d’uns vuitanta-cinc anys d’edat que vivia a Fortaleny. Últimament tenia una salut bastant delicada. A més, ell es sentia molt sol després de la mort de la seua dona, molt ocasionalment el visitaven els seus tres fills.
Un dia es despertà molt fluix, així que decidí trucar a l’hospital, convençut que els fills estarien ocupats. Vingueren i se l’emportaren immediatament amb l’ambulància. Una vegada estabiltzat els metges l’informaren que passaria allí un llarg periode de temps. Antonio demanà permís per trucar per telèfon, aleshores telefonà el seu fill major:
- Antonio, el pare està malet, estaria bé que vinguereu a vorem perquè tinc una cosa molt important que dir-vos.
En qüestió de minuts acudiren tots els tres fills a l’habitació del pare. Entraren tots preocupats per la salut a la vegada que preguntant per allò important que els havia de dir.
- Mireu fills, el pare vol dir-vos que “hi ha massa pa tots”, que quan el pare es muiga hi haurà “massa pa tots”.
Els fills es miraren entre ells amb cara d’alegria. Els 10 dies següents, els fills tractaren al pare d’una manera especial. Quan algú preguntava al pare ell sempre deia: “hi haurà massa pa tots” Arribà un dia que el pare es posà molt malaltet. Un dels fills li digué: “Pare però on està això què diu?” El pare reuní altra vegada als tres i els digué:
- Mireu fills, el pare està molt malalt i prompte es morirà. Així que, simplement volia dir-vos que quan em muiga, em podeu agafar la clau que sempre porte a la butxaca del pantaló. Quan ja tingau la clau, se n’aneu a la caseta de les seniaes de Fortaleny i allí hi haurà massa pa tots. Ja ho veureu!
Arribà el tràgic moment de la mort d´Antonio. El fill major li agafà el clau de la butxaca i tots es dirigiren a la caseta de les seniaes. Una vegada els tres allí, obriren la porta. Allí no hi havia res, solament a un racó hi havia una “massa”, d’aquelles de madera que s’utilitzaven en aquella època per picar l’arròs. Els tres fills es quedaren mirant-se i un d’ells digué: “Ostres, com ens ha enganyat”. El fill menut es quedà plorant en un racó de la caseta. Ell sabia que no havien cuidat el pare com realment mereixia, sempre havien estat ocupats i mai havien tingut temps per ell. El pare els havia donat la millor lliçó de les seues vides.
----------------------------------------------------------
No t’oblides mai dels teus pares, ells t’han portat a aquest món i t’han ajudat en tot el que han pogut i més. Quan es fan majors necesiten molta estima i saber que els diners t’importen molt menys que la companyia d’estar amb ells.
5 comentarios:
Bé Sergi, es un conte molt interessant, que algun dia espere contar als meus fills, nebots o el que tinga, jeje. El pare, quan es trobava a les acaballes de la seua vida, amb una simple frase va premiar els seus fills donant-los com a herència, una massa. Amb la frase "hi haurà massa pa tots", el pare els donà una pista del que rebrien despres de la seua mort, però els fills s'adonaren de la seua part d'herència amb sorpresa, perque pensaven que tindrien moltes coses, enlloc del que realment deia la frase, "hi haurà massa pa tots". La moraleja del conte es clara, no deixes mai de costat als teus pares, perque quan aquests morin, et deixarán el que t'has mereiscut.
Bon treball, Sergi.
Sergio m’ ha agradat molt la història, és una història que diu una cosa que sol pasar... que els fills quan són majors moltes vegades sols es preocupen dels pares quan saben que poden heredar una fortuna. En cas contrari, moltes vegades els oblidem. A més, es tracta d'una gran lliçó que el pare dóna als fills, tots ells molt egoistes...
MITKO
El text m'ha semblat prou interessant. Tots els fills es creien que auna anaven a heretar una fortuna i finalment allò únic que heretaren fou una "massa de l'arròs"....Molt original i significatiu del que passa a la realitat!
jajaja que bo!! sergi te dire una cosa: si publiques un altre conte d'estos dismeu que no duptare en llegir lo. jajajjaaja aixo els passa per interesarlos a soles els diners, si no hagueren sigut tan avariciosos.... qui sap a lo millor sagueren despedit tal i com toca. :) xDD
A MITKO, EL MEU ALUMNE:
Hola Mitko, com sempre t'aconselle l'escriptura sense faltes d'accentuació, serà millor. En segon lloc, t'aconselle que llegesques els contes d'Enric Ramiro Roca, veí d'Algemesí, un bon escriptor i amic. Tots els dissabtes escriu un conte al Periòdic El Levante, allí realitza adaptacions de contes populars donant-los un toc original. Es molt bo!
Publicar un comentario