EL SUPERHOME I LA SUPERDONA.

Cada persona té un model de vida distint, però si ens fixem, solem compartir un mateix esquema, un mateix còdig moral que es concretitza en la vestimenta, el protocol, la correcció...Realment, pense igual que el filòsof alemany Friedrich Nietzsche. Ell, considerava que durant gran part de la història (referint-se sobretot a occident), els humans hem viscut com a "camells". El camell representa l'obediència i la resignació. Aquesta manera de viure provoca cert desencant en l'ésser humà que acaba veient la seua manera d'actuar, com una manera de viure massa convencional, molt poc creativa, poc activa i avorrida. Quanta gent hi ha que actúa convencionalment i de repent, realitza un canvi radical en la seua vida. Deixem-nos de generalitats: quanta gent es divorcia després de molt de temps amb una vida "aparentment" modèlica? Es comenta que quasi el 50% de les parelles espanyoles acaben separant-se.

Nietzsche, realitza un bon diagnòstic sobre la situació actual en la que ens trobem. Els occidentals vivim en la ignorància, ens creem unes convencions i donem per sentat que coneguem allò universalment vertader. Per a què negar-ho, els humans tenim eixe defecte; ens sentim protagonistes en aquesta pel.lícula que és la vida. Sempre ho he tingut molt clar, som l'animal més destructor i autodestructor del planeta terra.

No obstant, estem equivocats. La veritat és perspectiva, cadascú de nosaltres observa el món desde la seua pròpia realitat. La realitat sensorial i psicològica és distinta en cadascun dels nostres casos. Cada persona té una única percepció sensorial, totalment única. A més, tots tenim el nostre món anterior que ens condiciona a la percepció que pugam tenir. La percepció que la gent puga tenir de la meua persona serà distinta en cadascun dels cassos. A més, una mateixa persona experimentarà distintes percepcions de la meua persona al llarg de les nostres comuns biografies.

Tornant a la filosofia de Nietzsche, em sembla interessant tant el seu diagnòstic com la seua teràpia de la situació existent. Cal deixar de ser camells, convertir-nos en lleons i després en xiquets. L'analogia és clarament significativa: el camell representa l'obediència, el lleó la crítica i enderrocament dels valors inqüestionats durant tant de temps i el xiquet aquell creatiu, lliure que pren la vida com un joc i un divertiment. Si ens fixem, Nietzsche no solament realitza una proposta particular sobre la moral i el seu model de comportament, sino que traça una realista història de la filosofia occidental. Dualisme de mons en Plató, Igualació entre món intel.ligible i Déu en l'Edat Mitjana, secularització de la moral en Kant i finalment el nihilisme: època de Nietzsche.

La pregunta seria: Podem viure en un món nihilista? Es posible actuar com el superhome? Nietzsche considera que "el superhome" s'enfronta al "darrer home", aquell que obeeix sense rexismar els imperatius. Entre les característiques del superhome podem destacar: lluita, valentia, consideració del dolor com a part de la vida, instint de superació, voluntat de poder, vitalitat...La pregunta seria: Es possible viure amb el model del superhome? Desvirtuaríem les relacions humanes? Nietzsche considera que l'home ha de ser més "dionisíac" i menys "apolini", l'home ha de seguir més les seues passions, els seus instints, els seus sentiments. Aleshores què seria allò moral en Nietzsche? Allò que és moral per a cadascun de nosaltres! L'home ha de tenir la "voluntat de poder" per a crear el seu propi món, no concebint-lo com un mitjà per aconseguir alguna cosa, sino exclusivament com un joc, un divertiment, un fi en si mateix. Nietzsche recurreix també a l'analogia de la vida com una obra d'art.

A simple vista pot semblar un plantejament utòpic, però Nietzsche és bastant realista. Quan més majors ens tornem, més esclaus de la vida som, més esclaus de les nostres pròpies idees. Els xiquets viuen al dia i s'entreguen completament al present. Un company filòsof em digué l'altre dia: "Sergi, l'ètica Nietzscheana no és posible!" Jo li vaig contestar: Està clar que les convencions són necessàries, però de tant en tant hauríem de ser algo dionisíacs. De fet, els humans hem inventat les vacances...Per què? La resposta és evident: és una necesitat...

Abans d'acabar m'agradaria fer una reflexió sobre la locura i la voluntat de poder. Nietzsche, considera que ens hem d'encarnar en un tipus especial d'home: el superhome. Tornant altra vegada a la veritat com a perspectiva, una persona amb "esquizofrènia" percep la realitat desde un altre punt de vista. Una deficiència en un neurotransmisor neuronal, determina la nostra percepció. Una de les malalties més desconegudes! La qüestió seria ara: Quina percepció és l'adequada? Estic segur que Nietzsche ens contestaria que es tracta de percepcions distintes, a més ens donaria molt bon consell: Mai ens hem de rendir! Som superhòmens! Perdoneu-me les dones: També sou superdones! Rendir-se és de covards i de persones febles!

"La madurez del hombre es haber vuelto a encontrar la seriedad con que jugaba cuando era niño."

Vos deixe ací uns Lynks que poden servir per treballar l'ètica en Nietzsche:

http://www.youtube.com/watch?v=EjJ2T0-eo7w

¿Es posible vivir siguiendo el modelo del superhombre? Mira el video y razona la respuesta.

http://www.youtube.com/watch?v=EdvLNXy_Ll8&feature=grec_index

http://www.youtube.com/watch?v=oAGiPZO-d_Y&feature=grec_index