LA VIOLINISTA DE PARÍS

RESUM DE L'OBRA

Bernat és un estudiant de Belles Arts que es veu afectat quan el seu pare ha perdut la feina i la familia no pot fer front a la hipoteca del pis havent de translladar-se a cals avis materns. Sense un duro a les butxaques, Bernat es nega a ser una càrrega per als seus avis i s’integrarà en un grup local okupa, antisistema. En assabentar-se de les jornades que els moviments anticapitalistes celebren a Barcelona, hi acudirà amb dos companys més. S'integrarà en el moviment Terre Nouvelle, que prepara per a la tardor una protesta general als carrers de París, evocant el Maig del 68. Bernat lluitarà amb els seus companys per enderrocar el sistema capitalista i construir un nou ordre que, en paraules del líder Marcel Beaulieu, ha d'acabar duent el paradís a la terra. Però, ferit, en enmig de les dures manifestacions Bernat farà cap a la Place du Tertre, als peus de Montmartre. on coneixerà la jove Céline, la violinista que hi toca cada dia. Tot i la forta resistència d'ella, ell se n’enamorarà bojament. Començarà una apassionant aventura amorosa, a París, en primer lloc, i a la Bretanya francesa, tot seguit, on s'hi veuran forçats a fugir, a la recerca de la felicitat...

UN TAST DELS VALORS QUE HI APAREIXEN

A més de narrar una història interessant i apasionant, La violinista de París és una obra rica en valors. Podríem destacar alguns d'ells: l'amor, la llibertat,  la sexualitat, la bellessa, la creativitat, la política, la globalització, la tolerància, la natura, els somnis, la valentia, la solidaritat, la responsabilitat...

L'amor està present a tota l'obra, primerament és Bernat el que s'enamora de Céline, una vegada ella dóna el pas (després de la mort de sa mare), aleshores res impedirà que l'un lluite per l'altre. Es un amor bonic, respectuós i molt responsable. L'amor i la llibertat van units de la ma, els joves viuen a Normandia una situació que tota persona jove desitja tenir: enamorament i llibertat. La bellessa, potser siga el conector necessari d'aquests dos valors. En distintes ocasions es descriu aquella imatge bella de Céline tocant el violí a la Place du Tertre.  La sexualitat és completament natural, apareix sempre al servei de l'amor. No hi ha en cap moment cap contacte social sense càrrega amorosa. La creativitat està present en l'obra, Céline toca en funció de com se sent, Bernat pinta en funció del seu estat anímic, Bernat no s'enamora de Céline sino de la violinista de París, la violinista de la Plaça, eixa xica que interpreta música de grans compositors. Resulta difícil separar la sexualitat i la creativitat de l'amor, són valors que s'interrelacionen.  

La política és un valor destacable. Bernat pertany a vàries associacions antisistema, primer a Catalunya i després a París. No obstant, hi ha una conversa interessant on Céline li fa veure la inutilitat de la violència, així com també li farà veure la part positiva i negativa del capitalisme. El comunisme és considerat com un sistema ineficaç a l'igual que el feixisme i el leninisme. El bunque simbolitza allò que no ha de fer un sistema polític: atacar i protegir-se. Malgrat la crítica constructiva que Céline realitza al pensament polític antisistema (destruir no serveix si no es construeix) acaba també bastant enfadada amb el sistema degut a la brutalitat amb la que els tracten en aquell moment en que tan sols treballaven com de manera habitual.  

La natura és un valor recurrent en l'obra de Joan Pla. Quan fan l'amor, quan es diuen coses boniques la natura sempre n'està present. Sobretot la mar és un referent important. Al finalitzar l'obra, just al moment en que demanen el seu propi desig, apareix el mar com a testig de la importància que tenen els somnis en la vida real de les persones. El mar és un símbol important no solament en aquesta obra sino també en Només la Mar ens parlarà d'amor i en Mor una vida es trenca un amor.

La solidaritat és allò que enamora a Céline. Quan Bernat se n'adona de la malaltia de la mare, ajudarà econòmicament a Céline. Céline coneix la situació que atravesa Bernat i és en eixe moment quan se n'adona de la seva qualitat humana. La responsabilitat també abunda a l'obra, Bernat es fa responsable de la situació que atravesa Céline i a més sempre lluita per allò que vol, es fa càrrec de les decisions preses en tot moment. Mostra seguretat i sempre mira al capdavant amb molta firmesa.

Permitiu.me que acabe amb una de les frases que Joan Pla prefereix del seu llibre en relació al Búnker on ells s'instal.len a viure: "Si els alemanys l'havien construït per matar, nosaltres hi faríem l'amor. Fes l'amor i no la guerra era el lema dels hipies feia anys i nosaltres el duríem a la pràctica i profanaríem amb el nostre amor el santuari fet per a la destrucció"