AMOR CRU

AMOR CRU

El llibre d'Antoni M. Bonet, Amor cru, m'ha impactat molt gratament des d'un primer moment de la seua lectura. Amb un recull de càpsules narratives, l'autor ens presenta diferents històries d'amor: algunes més originals, d'altres qüotidianes o divertides i totes elles estimulants per al pensament... La temàtica dels textos gira al voltant de l'amor cosa que li dona al llibre una dosi molt atractiva, potser aquesta n'és també una causa que m'ha portat a deixar-me atrapar des d'un principi per la seua lectura.  

El llibre comença amb un relat molt atrevit. Uns amics acudeixen al Micalet on es realitza l'entrega d'un important premi literari. Un dels protagonistes se n'adona que l'autor premiat ho ha estat amb un plagi del seu poemari. Ja afirmava Joan Fuster que realment tot és un plagi i que hi ha de bons i de mals plagis. L'èxit és quelcom primordial? Tots aquells que han triomfat realment s'ho mereixen? Conec uns quants triomfadors que escriuen llibres com a xurros i als quals els vindria bé llegir-se aquest original relat del meu amic Antoni M. Bonet.  Per altra banda, en aquest text també s'observa com l'èxit i el reconeixement social són una interessant arma de seducció.

L'internauta és un text que m'ha fet reflexionar sobre la importància que té l'atzar en les relacions amoroses. També retracta clarament l'abandó al que està sotmés aquell que té una debilitat i, a la vegada, es sent sol. M'agrada l'optimisme amb el que acaba la història, quan sembla que tot està perdut, el protagonista troba la teua mitja taronja. El Claudi, un xic amb obesitat mòrbida, un home abandonat a Internet i a les fartades nocturnes, acaba trobant finalment el seu amor. Si ens detenim ací, cal prendre consciència que l'obesitat no és una malaltia qualsevol, sense importància, la persona obesa, moltes vegades porta als seus muscles una càrrega de sofriment bestial i això ho retracta molt bé l'autor al seu text. La idea inicial que té Claudi de perdre pes abans de conéixer la seua amiga internauta, acaba evaporant-se fins que decideix possar la carn a la brassa i donar la cara amb totes les conseqüències. És molta la gent que, a les xarxes socials, es mostra amb fotografies de l'època prehistòrica: moment en que estaven prims, guapos i alegres. Però la realitat n'és altra ben distinta. No obstant, cal dir també que les xarxes socials serveixen per trencar fronteres, especialment per a les persones tímides, introvertides, recatades als quals els permet amagar les debilitats i expressar el seu interior. Cal no oblidar que vivim en una societat on diàriament se'ns bombardeja amb l'estereotip de dona i home 10 i tot això, estigmatitza d'una manera ferotge, les persones que no cumpleixen eixes mesures socialment perfectes de bellessa. M'agrada el final de la història, un final molt dolç i que realment m'alegra. El text ens fa veure que tots mereixem l'amor, sigam com sigam.  

Sempre he pensat que l'amor és un tema d'enorme complexitat vital. Tornant a Fuster, ell afirma a Diccionari per a ociosos que l'amor és un invent del segle XII, de la literatura trovadoresca. Potser Fuster siga massa dur amb aquesta afirmació, no obstant, tornant al text que ens ocupa, malgrat ser l'amor un sentiment molt fort que tenim les persones, ha d'estar sempre respatllat per altres aspectes malauradament importants com ho és l'autosuficiència econòmica. Amb l'amor, no es poden pagar els bolquers o educar els fills tal i com està montat el món avui en dia. Tal i com diu l'autor al seu text Standby, "la crisi forada les economies domèstiques" i aquesta ferida, podem afegir, infecta i s'escampa a les relacions amoroses. Sense cap mena de dubte, aquesta és una de tantes causes per les quals hi ha tantes separacions avui en dia.   

El desig és un sentiment que tots hem experimentat alguna vegada. Enramat desig, és un text que retracta un amor cautelós basat en el desig. Alfons, un professor jove, acaba conquistant el cor de Sandra, una empleada d'agència de viatges. Ja sabeu el que ocorre quan la persona que t'agrada et dóna una cita. A principi tremoles, tens vergonya, inseguretat, però amb paciència tot acaba fluint. Resulta molt curiós però l'amor és quelcom també químic, biològic i això és manifesta en els nostres impulsos biològics. Ja sabeu de que parle: les mariposes en la panxa, les cosconelles...

La infidelitat, com no, també està present en el llibre de l'amic Toni. Concretament, al seu text Els anhels apareix allò que molts també hem sufrit en les nostres carns. D'una manera kafkiana i sense esperar-ho, Marieta, una dona recatada, aconsegueix amb Lluís explorar eixa passió que no tenia amb la seua habitual parella. Com podem evitar que aquestes coses ens ocorreguen? Què està en les nostres mans per evitar que aquest sofriment ens arribe? Està clar que, de vegades, això és inevitable i no depén de nosaltres, no obstant, cal saber que l'amor és quelcom que cal anar alimentant com si es tractara de la nostra més estimada mascota. 

En definitiva, el llibre Amor cru el recomane a tot tipus de lector. Per la seua fàcil lectura, perquè estimula la reflexió, perquè retracta la realitat amorosa global, perquè és un llibre que pot contribuir a millorar les nostres relacions amoroses. L'amor és quelcom complex, gens fàcil i, estic plenament convençut que l'amic Toni, ens invita a no decaure, a alçar-nos, a lluitar com ho feia el mateix Sísif, esforçant-se continuament en pujar la pedra cap al cim de la muntanya. També és veritat que, de vegades, és saludable abandonar, però això ja depén de cadascú.

Estic plenament convençut que us sentireu identificats amb alguna de les situacions que apareixen al llibre, si és així, tingau present que l'amor no és quelcom tancat, conquerit, sinó més bé, és una realitat maleable, canviant, un devenir constant on nosaltres hi estem presents per reconduir-la, alimentar-la, alterar-la o simplement deixar-la fluir. Ah, per cert, l'amor pot ser cru, però també pot estar cuit i molt sabrós. Molt bona sort a tots en matèria d'amor.