AVI, TINC DOS OCELLS.

Eixa nit, el nen dormirà a casa els seus avis. 

- Iaio, saps què? Mon pare m'ha comprat dos ocells. Ara són meus.

- Dos ocells. I on els tens?

- Sí. Són dos periquitos, un blau i un groc. Els tinc dins d'una gàbia que ha comprat la mare. I saps, iaio.... Estan molt contents...

- Segur? Com ho saps que estan tant contents? 

- Sí... Estan contents perquè canten...

L'avi, després d'acomodar el nét al seu llit, l'acarona i li diu:

- Demà anirem al camp i el iaio et mostrarà uns ocellets que viuen a un arbre, en un niu...

- En un niu... Què és un niu, iaio?

- És una cabanya de palla que ha construït la mare dels ocellets amb el seu bec.

- I no fa por que se'n vagen, iaio?

- No sé n'aniran perquè encara són petits i no poden volar... De totes maneres, no et preocupes perquè allí estan molt a gust ja que la mare els porta menjar i els protegeix fins que es fagen majors.

- Ai iaio, tinc moltes ganes de veure'ls... No podem anar ara, iaio?

- Demà, demà..... Dorm i demà veuràs com de contents estan.... A més, en breu mampendran el vol... Aleshores seran lliures i feliços...

El nen, ja dorm...