NO HI HA DRET

Estació Renfe de València, el tren tardarà encara mitja hora en sortir, tinc mitja horeta per prendre un café. Entre a la cafeteria, em sente a la barra, observe el cambrer, està molt ocupat. Espere i quan em mira li demane "un café, per favor!. "Marchando", em diu el xic amb un aire melòdic molt simpàtic. Em pose mig sobre de sucre, remoc el café. A la meua dreta una dona major, a la meua esquerra un home de mitjana edat amb una guitarra penjada a l'esquena. De repent entra un xic i s'endú una safata amb dos tallats i dos croissants. De repent, torna a entrar i amb accent extranger li diu: "Ponme un bocadillo de jamón". El cambrer li explica que no hi ha pernil i que solament té el que es pot observar al mostrador. El xic extranger es posa a pegar punyades a la barra. El café em tremola a la mà, em menge la part esquerra del llavi, el cor em palpita, no hi ha dret... Observe el cambrer, em fa pena, és un bon xicot, ja m'ha atés moltíssimes vegades i sempre amb simpatia. El cambrer continua explicant-li que no pot fer-li l'entrepà, l'individu l'amenaça de cridar a la policia. El cambrer manté la compostura i en cap moment pert els papers, l'altre pega colps i demana repetides vegades el llibre de reclamacions. Deixe el café dalt del platet, el cor palpita ràpidament, si la cosa es complica algo hauré de fer. El xic que hi ha al meu costat em mira, jo el mire, potser ell pensa com jo: "Este no s'atén a raons". Finalment tot torna a la normalitat, la temperatura baixa, la tensió es regul.la. Aquest borinot, desapareix maleïnt i sense pagar. El cambrer atabalat s'equivoca dues vegades amb el canvi dels clients i no pot "donar coll". Els clients que han presenciat la situació ho comprenen, un home amb un to comprensiu li indica que no s'ha cobrat bé, el cambrer es disculpa, l'home el mira amb cara tendra i li diu: "Tranquilo". El xic mig tartamudeja, té la boca seca i està blanc com la llet, em fa pena, molta pena, no hi ha dret..Mire el rellotge, falten cinc minuts per a que surta el tren, li pregunte al cambrer si necessita algo, ell em respon: "Siento que hayas pasado este momento". Res, li dic: "Tranquilízate, has actuado como un campeón" No hi ha dret, m'acomiade del xic, el tren ja surt...

Arribe a Sueca, agafe el cotxe i decidisc parar al Supermercat abans d'anar a casa. Entre, salude l'encarregada; una morena boniqueta. Continue comprant, darrrere meua senc com un xic jove parla també amb la xica. Pel to de veu sembla enfadat, em gire i corrobore que està molt cabrejat...De repent, apareix un jove suecà i es posa a parlar amb la xica. El primer xic, enfadat i amb accent francés, amplifica la veu: "Oye tío, espega estoy habgando yo antes con ela". L'altre li contesta: "Ie, a mi no em crides, sols volia saber una cosa". Es posen a discutir i el suecà, evitant-lo, li diu: "Ie tio, ves-te'n per ahí". L'altre no finalment se'n va i surt del Supermercat, gràcies a déu tot ha acabat bé. Ufff, Tots es queden tranquils! De repent, les portes automàtiques s'obrin, és ell, està molt nerviós i porta una corbella enganxada a la corretja. No hi ha dret! Torne a mossegar-me al llavi, ara més fort que abans, desitge de tot cor que no ocórrega res, per favor...Intentaria donar raons, però si en l'altre cas no ho he considerat, en aquest encara menys. Este tio està sonat, li falta un bon regó i damunt va calent d'orella, podria sentir-se ofés o inclús creixer-se si utilitzara el brillant ús de la paraula. El francés s'apropa a la caixa, les empleades criden molt asustades, recalcant-li al xic (que està pagant a caixa) que córrega perquè porta una corbella....Deixe el carro de la compra i m'aprope on està tota la gent, desitjant que aquell arribe a temps d'escapar. El francés, amb la corbella a la ma, li demana que es disculpe: "Pídeme disculpas cabgón" El xic de sueca li demana disculpes: "Perdona tío, perdona, no hagas barbaridades con eso..". El francés, surt del Super, agafa el cotxe i s'esfuma molt veloçment...Bé, almenys no ha passat res! Un pare abraça la seua filla que està asustada, no hi ha dret.

L'encarregada telefona a la Guàrdia Civil, aquesta tan sols tarda 5 minuts. Testifique i deixe les meues dades a l'agent en qüestió. Finalment me'n vaig cap a casa. Mentre conduisc em pregunte: Quin matí més mogudet, no? Allò curiós i positiu és que tant en el primer cas com en el segon, la gent ha empatitzat amb qui, de manera innocent, estava sofrint. Es en aquests moments quan els humans ens sentim units i ens protegim sense buscar res a canvi. Clients i treballadors tots units i consolant-se. Al primer ninot, el faria treballar i servir cafés en una cafeteria de molta tirada. Al segon, amb la mateixa corbella que ha amenaçat, el faria netejar tot el Riu Xúquer, que molta falta li fa. De segur que amb l'esquena escaldada si que atendrien a raons. Jo em pregunte: I si aquest xafat últim torna al Supermercat? Per què aquest supermercat no té agent de seguretat? Decidesc no pensar, millor oblidar açò ocurrit i pensar que als humans encara ens queda la pietat. Curiosament convivim amb la bipolaritat: uns en "guerra de tots contra tots" i d'altres amb bons sentiments. Hobbes i Rousseau, una total bipolaritat! Bé, faré una becadeta...