M'AVORRISC A L'ESCOLA

Hola, em dic Carles i tinc 14 anys, els mestres diuen que sóc molt llest però he de reconéixer que m'avorrisc molt a l'escola. Moltes hores d'institut, classes llarguíssimes, activitats repetitives, monòtones, sobrecàrrega de deures per a casa, exàmens, exàmens i més exàmens. Pense que a l'escola es podrien fer moltes coses interessants però no arribe a entendre com aquestes tan rutinàries han anat guanyant terreny i convertint-se en normals. Sincerament, no ho entenc! Hauria de ser una cosa normal que a l'assignatura de llengua ens feren escriure poemes, històries, ens prepararen xarrades amb alguns escriptors i ens organitzaren un pla lector individualitzat segons els interessos de cadascú. A l'assignatura de matemàtiques, què sé jo? Podríem treballar l'utilitat pràctica que tenen les equacions, les integrals o la trigonometria...De fet, encara queden professors que sempre aporten alguna activitat o procediment original que enriqueix l'aprenentatge de les seues matèries. No estaria gens malament que sortírem més al carrer, a la vida i que l'assignatura no quedara reduïda a quatre parets i una llum blanca artificial. Què està passant amb l'educació? Entenc tot allò que diuen els professors, a saber, que hi ha uns conceptes, uns continguts, uns objectius, unes proves diagnòstiques, una selectivitat. Sí sí, com sentiu, els professors no solament utilitzen aquesta terminologia, també utilitzen altres conceptes que serveixen per designar documents i paperasa que en qualsevol moment (diuen ells) els pot demanar l'inspector: programacions, unitats didàctiques, criteris de qüalificació, pla de recuperació...Em plantege les següents preguntes:  Acàs els professors són administratius? La seua tasca no és la d'ensenyar? No entenc res! Tinc un professor que de dant en tant ens mana feina i aprofita per a treballar amb l'ordinador. Un dia li vaig preguntar: Don Josep, eixos documents de què són? I ell em respongué: "Papeleo Carles, papeleo que ara ens demanen i que ens fa perdre molt de temps" Com veiem, el mateix professor és conscient que està deixant de banda allò important: els alumnes. El professor hauria d'estar a peu de classe i plenament concentrat amb els seus alumnes. Jo pense que Don Josep ens podria ensenyar moltes coses i nosaltres també podríem demanar-li consells sobre determinats problemes que tenim. Però clar, supose que preparar les classes i això que ell diu "papeleo" li ocupa tot el seu temps. 

Els professors m'han dit, any rere any, que sóc un alumne excel.lent. Possiblement ells no entenen que per ser considerat un "bon alumne" he de renunciar al meu temps lliure. Voleu saber què és un alumne bo per als meus professors? Un alumne bo és aquell que fa tots els deures, estudia tots els dies, guarda el silenci a l'aula i trau molt bones notes als exàmens. Ah, se m'oblida, els pares també consideren que un alumne bo és aquell que a sobre, ha de tenir moltíssimes activitats extraescolars programades. Jo, personalment vaig a anglés i a natació, podeu imaginar com d'esgotat arribe a casa, però clar, encara que molts dels meus companys ja estan al sofà o al llit, jo he d'estudiar. No m'extranya gens ni mica que abunden els alumnes "roïns", de vegades em pregunte si este sistema educatiu el que pretén és que tots sigam alumnes roïn o, màquines que no pensen. El meu amic David, aprova amb una nota justa totes les assignatures, però sabeu què? Es passa tota la santa vesprada jugant al poliesportiu. Quina barra! Jo em pregunte: mereix la pena ser bon estudiant? 

Volia contar-vos que el meu amic Òscar va ser diagnosticat d'hiperactivitat fa ara tres anys. Actualment està estudiant tercer d'ESO, anem junts a classe, però ell fa algunes assignatures en grups reduïts. El tutor diu que ell necesita reforç perquè té algunes dificultats. Òscar llegeix moltíssim i té una imaginació bestial, em pregunte si això ho sap també el tutor. Em dóna ràbia que no puga estar a classe amb tots nosaltres ja que podríem aprendre molt d'ell. Tant gran és la creativitat d'Òscar que té un blog on comenta setmanalment aquelles pel·lícules preferides que ha vist. He de confesar-vos que mai m'han convençut massa això dels diagnòstics. Tal i com està d'avançada la medicina avui en dia, si ens revisàrem exhaustivament, tots tindríem alguna malaltia o, com a mínim, algun que altre transtorn. De fet, els diagnòstics de res serveixen si no es pot treballar amb temps, paciència i bons recursos. Existeixen recursos per treballar amb el meu amic Òscar? Doncs si no és així, val la pena que estiga amb tots nosaltres i així tots aprendríem de tots; ell de nosaltres i nosaltres d'ell. Ma mare és metja i en determinades ocasions l'he escoltat afirmar que vivim en una societat obsesionada per les etiquetes i els diagnòstics. Des de que a Òscar va ser diagnosticat, sempre s'ha sentit "malalt", però baix el meu punt de vista no hi ha malalties sinó únicament pacients, persones o individus distints que precisen d'ajuda. 

Pel que fa a les proves de lectura, mai he comprés per quin motiu tots els alumnes hem de llegir el mateix llibre. No ho entenc! El professor ha triat un llibre sense preguntar amb la terrible notícia que no li agrada a pràcticament ningú. Acàs no podria posar un llistat amb una petita sinopsi i que cadascú llegira aquell llibre que més li agradara? No entenc perquè hem de llegir tots el mateix llibre! Potser siga per comoditat, d'aquesta manera el professor simplement ha de fer un únic examen. A més, si ho plantejara de forma oral seria molta feina, ja que cada alumne hauria de quedar amb el professor i presentar-li la lectura a títol individual. No obstant, si el que es tracta és de que llegim i ens enamorem de la lectura, aquesta crec que seria una manera molt més adequada, inclús es podrien fer les presentacions davant de tota la classe i així compartir les nostres lectures amb la resta de la classe. Acàs no seria positiu per a que molta gent s'enamorara de la lectura? Però no és aquesta la realitat, tots hem de llegir una novel·la que el professor ha triat, a mi m'agrada la ciència ficció i aquest curs he de llegir un llibre policíac i un altre d'aventures. No entenc perquè ho he de fer, quina ràbia...De vegades pense que els professors tampoc tenen la culpa, supose que a ells també els demanaran com a nosaltres coses que no són importants: els documents dels que abans parlava. De fet, sembla que ja fa cinc anys que els alumnes de Tercer d'ESO estan llegint el mateix llibre. Em pregunte si el professor o el col·legi ha signat algun contracte amb l'editorial en qüestió. En fi, millor deixar-ho estar... 

Doncs això, m'avorrisc a l'escola....