EL MITE DE LA CAWERTNA

Els alumnes de segon de Batxillerat estudien tots els anys el pensament de Plató, concretament el Llibre VI i VII de La República. Considerant tot l'escàndol que està causant la reforma del Ministre d'Educació José Ignacio Wert, potser és convenient recordar el pensament de Plató i, concretament, el seu meravellós Mite de la caverna. En aquest mite es descriu l'existència de dos mons, el món obscur de la caverna que representa la ignorància i el món clar de l'exterior que representa la saviesa. És únicament el filòsof qui  aconsegueix sortir-ne i captar la llum solar.

Segons la Contrareforma educativa LOMCE, la filosofia deixarà de ser obligatòria i es convertirà en matèria de la modalitat de ciències socials. L'Educació per a la ciutadania es batejarà amb el nom de Valors ètics i morals i es convertirà així en una matèria que es podrà elegir juntament amb la Religió. Curiosament, Plató defensava que per sortir de la caverna calia una rigorosa formació on la filosofia jugava el paper més important. La dialèctica socràtica era la disciplina suprema que emprava el mestre Sòcrates amb els seus deixebles. Amb aquest "art de preguntar i respondre", primerament es feia caure en contradiccions i, a continuació, se n'extreia el coneixement. Independentment de si el coneixement és innat o adquirit, el que està clar és que la filosofia ajuda a despertar-nos del somni dogmàtic i col·labora perquè no siguem ni borregos ni camells. Carregar-se la filosofia suposa una amenaça al pensament crític, un retrocés i una tornada a la caverna. Si il·lustrats com Immanuel Kant alçaren el cap no acceptarien la proposta del ministre Wert, la qual atempta contra el "Sapere aude", anestesia la peresa i la covardia i dificulta el pas cap a la majoria d'edat. El que deia Joan Fuster "d'agafar la vaca pels collons", tal vegada resulta perillós per al senyor Wert.

El senyor Ignacio Wert no deu entendre que L'Ètica no és una disciplina qualsevol, sinó que és la part pràctica de la Filosofia. En tot cas, té sentit que l'educació en valors siga una alternativa a l'educació religiosa? Ni l'ètica cívica és una moral per a ateus, ni la religió és una moral per a creients. Recorde quan tenia 16 anys, tant jo com els meus companys teníem assumit que l'Ètica era per als ateus i la Religió per als creients. Després d'haver estudiat Filosofia, m'adone com d'equivocats estàvem. L'ètica cívica ens ensenya uns valors mínims que tots han de compartir en una societat pluralista. L'eliminació d'aquestes disciplines suposaria una clara mercantilització dels alumnes, els quals es convertirien immediatament en màquines productives, competents, amb continguts mínims i competències bàsiques. Dóna igual si als alumnes els deshumanitzem, dóna igual també si els despersonalitzem i robotitzem, la qüestió és complir objectius a nivell europeu; sobretot millorar en l'informe PISA. El que caldria analitzar és també la manera com poden ajudar les disciplines filosòfiques a millorar qualsevol de les competències lingüístiques.

Plató defensava la Teoria del Filòsof Governant, en la qual es defensava la proposta de la Meritocràcia: el govern d'aquell que més mèrits té o qui més sap. El senyor Wert, considera que la filosofia és prescindible, no únicament per al governant, sinó també per a la vida laboral i personal de les persones. Sòcrates partia de la humilitat quan escoltava els seus deixebles i d'aquesta manera aplicava la dialèctica. Wert no escolta i amb arrogància s'eleva per damunt del bé i del mal, potser entén que com que ha sigut elegit democràticament pot exercir un poder absolut fins la següent legislatura. Però els qui coneixem el món de la filosofia sabem que, malgrat ser importantíssima per al desenvolupament del "logos", també precisa de temps i de paciència (ja deia Plató que no es passa de l'obscuritat a la llum en quatre dies). Si la reforma s'aplica, caldrà que ens oblidem de la llum i ens acostumem a viure entre tenebres.

Amb la pujada de les taxes i de l'IVA cultural, l'augment de la ràtio, l'eliminació de beques, la fulminació de determinades assignatures i l'eliminació de molts professors, el senyor Wert perd tota la credibilitat. Però no passa res, ell seguirà tenint el reconeixement incondicional i aplaudiment dels seus incondicionals companys polítics o periodistes. No oblidem que la seua reforma educativa fou votada únicament pels membres del seu partit. És per això que vivim en una pseudodemocràcia que consenteix en el poder dels més poderosos. Si Plató alçara el cap, agafaria Wert del coll i l'obligaria a escoltar allò que diuen professors, pares i altres grups parlamentaris. Però com deia abans, el senyor Wert considera que "mirar cap avall" és rebaixar-se, ell prefereix caminar recte i es creix davant el descontent de la ciutadania ("Soy como un toro bravo, me crezco ante el castigo"). Està clar que vosté, senyor Wert, està suspés en política, de fet és el polític menys valorat i haurà de presentar-se a la revàlida. I si la suspén, tampoc no passa res, ja que ocuparà un alt càrrec i continuarà multiplicant el seu patrimoni.