LÒGICA POLÍTICA

La lògica és una disciplina que molts professors de filosofia impartim en el currículum de primer de Batxillerat. S’hi estudia, bàsicament, la formalització i la deducció lògica. Servint-nos d’unes regles bàsiques formals i partint d'unes premisses, aprenem a trobar la conclusió que se'ns demana. La lògica agrada molt als alumnes perquè la veuen com una manera entretinguda de jugar i  de relacionar-se amb el llenguatge i el raonament. No obstant, sempre arriba el moment en què algun d’ells em pregunta: “Sergi, per a què serveix açò?”. És aleshores el moment d'explicar-los alguns usos importants que pot tenir aquesta disciplina: fonamentació de la matemàtica, programació informàtica... Però, entre els usos més col·loquials, n’està el de poder entendre quan un raonament és o no és vàlid, independentment del seu contingut. L’altre dia, quan conduïa cap a casa, em vingué a la memòria un text de John Dewey, qui defensa una tesi a partir de la qual podem extraure conclusions lògiques pel que fa al comportament detestable que, actualment, tenen els nostres representants polítics.

Segons Dewey, l’home és un animal amb pensament reflexiu. L'ésser humà (a diferència dels animals) no actua únicament per impulsos, sinó que, a més, és capaç de pensar, reflexionar, anticipar-se i prevenir allò que possiblement succeirà. Si l'ésser humà consulta la metereologia, pot prevenir que demà plourà, llavors evitarà no quedar amb els amics per a fer senderisme i en el cas que ja ho haja fet, possiblement (sempre que vulga) canviarà el planning inicial per un altre distint, com pot ser fer-se unes cerveses amb els amics. Tant el fet d'inventar signes (la meteorologia) com el fet de consultar-los amb la finalitat d'anticipar-nos, són fets exclusivament humans.

L’autor també estableix una diferència entre els homes salvatges i els civilitzats. Suposem ara que volem viatjar a algun lloc totalment desconegut. Els homes civilitzats som capaços de crear uns signes i, amb ells, avançar-nos al futur. Som capaços de fabricar una brúixola, un GPS o un aparell metereològic i consultar tots aquests aparells, de tal manera que ens apropem i ens anticipem al futur, bé siga omplint el dipòsit de gasoil o bé calculant el temps aproximat que ens costarà arribar al lloc de destinació. Els salvatges, després d’haver-se equivocat, aprendran el camí i potser arribaran a entendre alguns signes, una altra cosa ben distinta és que siguen capaços de construir-los. Un dia, després de classe, un alumne em plantejà un exemple que em resultà interessant. Suposem -em deia- que un home civilitzat se’n va a una illa deserta. Aquest home agafarà la brúixola, el salvatge es deixarà dur pels signes que hi detecte, i si s’equivoca, aleshores recapacitarà i com que s'haurà familiaritzat amb el paisatge per on havia passat, mai més no optarà per aquest camí. L’home civilitzat, com que té pensament, té reflexió, i com que reflexiona, és capaç d’evitar futures desgràcies. Està clar que el pensament, generalment, ens fa la vida molt més còmoda.

Així som els humans: animals que pensem i que, per tant, reflexionem. Si reflexionem, aleshores ens anticipem. Quan dic que així som els humans, encara que no ho semble, també em dirigisc als polítics. I és en aquest punt on comença el meu raonament lògic. Si els humans som animals que sabem anticipar-nos als nostres problemes i els polítics són humans, la conclusió és evident: els polítics poden i saben anticipar-se a les dificultats quotidianes i, amb això, intentar prevenir-les. És aleshores quan qualsevol persona amb sentit comú es planteja les qüestions següents: Per què els nostres representants no es posen durs amb la corrupció? Per què deixen que passen tants anys perquè se celebre un judici? Per què deixen que la gent perda la casa i es quede al carrer? Per què han gastat tants diners en coses supèrflues i insignificants? És que no saben que retallar en sanitat afectarà en la vida de les persones? És que no saben que si retallen en educació afectarà en la intel·ligència i la reflexió de les persones?

La primera possibilitat lògica és que els nostres polítics no són animals amb pensament i, per tant, són éssers extraterrestres (açò suposaria negar una premissa massa òbvia, encara que graciosa). Ara comprenc, doncs, per què no entenem això de la "indemnització en diferit en forma de simulació". Els extraterrestres, com a tals, parlen un altre llenguatge. La segona possibilitat seria que se senten éssers superiors i consideren que se sacrifiquen tant per nosaltres que no tenen cap inconvenient a agafar una part molt més gran del pastís (aquesta és la lògica que potser ells deuen tenir al seu inconscient per tal de dormir tranquils). A aquest fenomen jo el denomine fenomen Popeye, no sols per la semblança que té el senyor Rajoy amb l'heroi quan infla els llavis i les galtes, sinó perquè Popeye es menjava un quilo d'espinacs totalment convençut que ho necessitava. No obstant, Popeye era un heroi, mentre que Rajoy... Millor continuem amb la lògica! Hi ha també la possibilitat que els polítics vegen normal i natural el fet d'utilitzar el pensament per a prioritzar el seu interés personal sobre l'interés de la ciutadania. Aquesta tercera conclusió sembla coherent amb l’actitud que el senyor Mariano i tota la cúpula del PP estan tenint en referència al cas Bárcenas: callen com les putes. Per les xarxes socials hi ha molt d'humor al respecte, concretament em fa gràcia aquella fotografia del formatge marca President, que diu: "President, fàcil d'untar". La quarta possibilitat tal vegada és que molts dels nostres parlamentaris no veuen bé determinades coses, però callen per temor a represàlies. També és aquesta una idea que circula per les xarxes socials. Com digué el cofundador d'Alianza Popular, el senyor Manuel Milián Mestre en una entrevista televisiva: “En política solament triomfen els mediocres i els oportunistes” (Salvados, Reiniciando España, La Sexta). Els qui callen, atorguen i els qui atorguen són vistos com a triomfadors; per tant, els qui triomfen a la política són còmplices. Ja ho veiem, o bé tenim un govern d'extraterrestres o bé gentola orgullosa, corrupta i còmplice. Ara és quan convindria remuntar-nos a l'etimologia del concepte política: “Del llatí politicus, relatiu als assumptes del ciutadà”. S’ocupen els polítics dels assumptes dels ciutadans? Vinga va, i encara tenen el morro de dir-nos que ens apretem els cinturons!

Com veiem, la lògica avança amb peus de plom i no té massa mala llet. El sentit comú (de vegades exaltat) és molt més agressiu. Potser els polítics no es posen d'acord en temes de corrupció perquè no els dóna la gana, i si no els dóna la real gana, és perquè són ells els corruptes i no els interessa solucionar el problema. Els judicis tarden tant a realitzar-se perquè no canvien les lleis, i si les lleis no canvien, és perquè moltes vegades  jutges i polítics són els mateixos. Pensen en coses supèrflues perquè pensen molt en ells i en com gaudir de la seua vida faraònica amb construccions faraòniques. Deixen que la gent perda la casa perquè els polítics i els banquers són els mateixos. Retallen en sanitat perquè així hi haurà més morts i menys gent a la seguretat social i sense pensió. I retallen en educació perquè d'aquesta manera les persones estarem menys formades i tindrem menys esperit crític. Així de clar, volen que siguem cavernícoles i que quan s'encenga la llumeneta del "logos", no siga per a reflexionar, sinó únicament per a sentir-nos culpables i considerem que cal apretar-nos encara més el cinturó. M'agradaria acabar amb un acudit que em contà un amic. Un home aparca el seu cotxe a la porta del Congrés dels Diputats, aleshores la policia li explica que el retire perquè estan a punt de sortir els polítics. L'home respon: "No es preocupe, el cotxe té alarma".