EL LLIBRE

Si observem el significat del terme “llibre” al diccionari, de segur que ens semblarà una definició normal, inclús bastant avorrida. Sense esforçar-me en buscar, m´arriscaré en la definició: “objecte fet de paper amb tapes dures en el què mitjançant l´escriptura impresa es conten determinades coses…”. No obstant, les etiquetes són una convenció generalitzadora. Mai m´han agradat!

Amb el llibre podem imaginar, oblidar, recordar, aprendre, reflexionar, relaxar-nos, relacionar-nos…De vegades es converteix en un amic, d´altres vegades li prendríem foc o el tiraríem al fem. Però fixeu-se: sempre ens rodetja. Dóna igual si som metges, professors, estudiants, agricultors, ramaders, sempre hi ha un llibre al nostre voltant, sempre ens acompanya en les nostres vides. Qui no té un llibre a casa? És inevitable la seva existència!

Els joves viviu una etapa distinta a la que visquérem nosaltres els professors. Internet i els ordinadors són pura novetat! Sempre s´ha viscut sense Internet, sense mòvil i sense ordinadors. I us asegure que es vivia molt bé…Quan ens manaven un treball anàvem a la biblioteca, buscàvem llibres i ens posàvem tots juntets per comentar les nostres idees o simplement per xarrar d´altres coses no acadèmiques (que també està bé). Copiàvem frases de distints llocs i a partir de la informació extreta realitzàvem el nostre propi escrit. Què pena que no hi hagués Wikipedia, no? Què pena que no existira el Rincón del Vago, no? Esteu equivocats, d´aquesta manera (i sense el google) s´aprenien molts continguts i a més a més es fomentaven les relacions interpersonals: anar a la biblioteca, parlar amb companys, deixar-se coses, parlar amb la persona encarregada de la biblioteca…No s´equivoqueu, Internet és un mig més, no és cap fi…

L´altre dia vaig anar a la biblioteca del meu poble, pura curiositat després de tant de temps visquent per tot arreu. Em vaig emocionar de veure aquell lloc, el mateix en el què feia els meus deures i els meus treballs quan era petit. No obstant, els llibres eren pràcticament els mateixos, això si: hi havia 5 ordinadors ocupats per 5 xiquets en edat preadolescent. Estarien estudiant? Llegint? Pose la mà al foc que estaven al “Tuenti” o al “Messenger”. La distracció és important en l´ésser humà! No obstant, jo preferia aquella biblioteca en què la gent buscava, fullejava, xarrava i comentava les seves idees. Jo preferia aquella biblioteca en la què la Senyora Lluissa (veïna del meu poble) et renyia per tornar tard un llibre…Realment vaig sortir molt trist, semblava una empresa, algo deshumanitzat, havia perdut tot el seu encant, havia mort…Vaig obrir varis llibres i les dates últimes de lectura eren de fa 10 anys. Què trist! Lluissa, quant tire en falta aquells dies…

SERGI PASCUAL TUR