La resposta és afirmativa en aquesta societat tan consumista i mediatitzada pels diners. Recorde les paraules de Henry David Thoureau en Walden, on ens proposava una forma de vida més tranquila. Contava en primera persona les experiències viscudes en les llanures del llac Walden. Recorde, que aquell llibre em va fer pensar moltíssim: mereix la pena viure per treballar? Realment, els humans més que racionals, diria jo, ens hem convertit en animals “autodestructors”. Quantes bajocades fem els humans? Som tan estúpids que ens passem la vida pagant una casa a la qual li incorporem grans luxes innecesaris. Hi ha que diu que això és el progrés, més bé, diria jo, això és un símptoma clar de que realment no hem endarrerir: creem coses innecesàries i dediquem tot el nostre temps a pagar-les. Arribem inclús a hipotecar-nos de per vida, això si, amb un bon televisor, un bon equip de so i un bon cotxe...I si ens animem, demanem un altre préstec per comprar qualsevol altre capritxo social, a saber: una bona moto!
Es curiós com hem anat retrocedint en molts aspectes. Hem arribat a tal punt que vivim, únicament per treballar. Es normal, hi ha tant que pagar! Però és el món que els humans hem triat. Perfectament hauríem pogut continuar amb aquell món en el que una casa tenia allò bàsic: un sostre, unes habitacions, aigua, llum i poc més...Bé, no oblidem els animals, eren necessaris en totes les cases de la Ribera. Avuí, ni pensar-ho, doncs els animals embruten, els animals fan olor.. Hi ha gent que té l´animalet a casa, però podríem preguntar-nos quants d´ells l´estimen i el tracten com un més de la família. No vull entrar en reflexions al voltant de l´abandó d´animals...
Malgrat les dificultats que suposa arribar a fi de mes hi ha gent que decideix tenir molt de temps lliure, a ser possible dos dies per setmana. Es bonic per alguns l´arribada del divendres i del dissabte... D´altres, consideren que s´ha de treballar molt fort. Es difícil decidir que és allò ideal, el que està clar és que l´home necesita descansar. No oblidem les malalties de tipus mental o físic. Quanta gent diu: Si tornara a ser jove no treballaria tant! D´altres pensen el contrari, està clar, però jo no puc mai de la vida obviar la importància i necesitat del temps lliure. Realment és una qüestió de llibertat. Com diria Sartre: Actuar és triar.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
IMPORTÀNCIA DEL DIÀLEG
La Filosofia mai ens ofereix solucions immediates ni irrevocables. Potser per aquest motiu, molts prefereixen altres camins que siguen m...
-
Este vídeo es una representación audiovisual del mito de la caverna de Platón. El mito de la caverna aparece en La República de Platón. E...
-
En esta cuestión, el alumno describirá perfectamente el mito de la caverna. Para la descripción, no olvidaremos aquellos detalles: fu...
2 comentarios:
Hola Sergi!
Soc Elena Toledo Girona, de 1ºA, vamos la teua amiga invisible :D.
Encara que podría parlar desde el meu Blog, si tinc uno i sé que es una cosa inusual en gent de la meua edat, però esque així m'obligue a escriure i millorar la meua redacció,i també m'ajuda a oblidar-me un poc de tot ^^. Et parle com a nom normal perque, la veritat en fa vergoña perque es un blog un poc bohemio y la redacció no es perfecta, encara que no sé com tinc cap a uns 60 seguidors.
No més entrar al teu blog he llegit els tituls dels diferents textos i triat aquest perque va enfocat molt al treball, que en resum és per al que jo estic estudiant.
Al voler fer medicina, em sorprenen molt aquestes series com House o Anatomía de Grey en les que es pasen més temps en l'hospital que a casa. Estan tan interessant i els apassiona tant el seu treball que son capaços d'oblidar-se inclús de la seua familia. Bé, jo sé que encara que estudie tota la vida per traurem la carrera, sé que sempre será més important per a mi la familia que el treball, encara que aquest m'apassione i m'entussias-me jo tinc clar que res es pot comparar a la meua familia que sempre ha estat ahí.
M'agradat molt el text e intentaré passar-me pel Blog.
Besos!
Hola Elena
Bé, està bé allò que dius...No obstant, t'asegure que la feina et llevarà més temps del que ara creus...Ja veuràs, és molt important tenir un lloc de feina on en sentis agust...Jo tinc la sort de tenir uns grans companys...Ser metge és algo fantàstic, molt humà....Espere que sigues una gran doctora, o siga: una gran persona...
Publicar un comentario