UNA LLANÇA A FAVOR DEL MEU AMIC

Avui he anat a visitar Enric, un amic que feia temps que no veia. Hem pres café a sa casa i hi hem mantingut una conversa agradable. Ara fa uns deu anys que li diagnosticaren esquizofrènia paranoide i, com podeu suposar, ha hagut de lluitar molt davant dels colps de la vida. Patí la mort dels seus pares, un divorci traumàtic i un munt de dificultats per poder recuperar i mantenir el contacte amb el seu fill. Siga com siga, ara ho porta tot avant: la casa, el fill i alguna que altra responsabilitat més.
M'ha cridat l'atenció la seua indignació per la imatge que els mitjans de comunicació donen, sense treva, dels malalts mentals. De fet, és curiós com sempre que hi ha alguna persona amb problemes psicològics greus que comet un assasinat, en destaquen l’apel•latiu i el posen en majúscules perquè tothom en siga sabedor: “ASSASSINAT A MANS D’UN MALALT MENTAL”.
Entre glopet i glopet de café, Enric es preguntava: I què passa quan un diabètic mata la seua muller? Per què no ho diuen? I quan ho fa un malalt de càncer? És evident que els titulars d'aquestes notícies són vertaders, ja que en cas contrari estarien cometent una greu il•legalitat. Però, atenció, una cosa és que estiguen dins de la llei, i altra ben distinta, que siguen morals. Em sembla normal que Enric se senta indignat: ell mai no ha sigut ni agressiu ni violent, sinó justament el contrari.
Són molts els estudis que justifiquen que els “malalts mentals” no destaquen precisament per la seua agressivitat; alguns són ansiosos, malencònics, introvertits, solitaris, obsessius o potser agressius... El problema és que aquests titulars provoquen molt de dolor i quan es llegeixen o se’n fan comentaris, aquells que o bé són massa joves o bé no destaquen per la seua lucidesa, en trauen conclusions que inconscientment afecten bones persones com ara el meu amic. Una vegada un home li digué: "Tu el que has de fer és treballar i deixar-te de menjar-te el cap". En tot cas, eixe home sap què suposa viure amb una esquizofrènia?
Si férem la prova de preguntar a un grup d’adolescents sobre l’esquizofrènia, de segur que ens respondrien: "Són eixos que et persegueixen", "Són eixos que maten gent i l’esquarteren”... Els joves solament han escoltat titulars sense ni tan sols parar-se a llegir la notícia sencera o plantejar-se’n el fonament.
En definitiva, és inqüestionable que els mitjans de comunicació, com a empreses que són i en el mercat competititu en què ens trobem, necessiten mostrar espectacle i carnassa perquè es consumisquen els seus productes. És per això que cada vegada estic més convençut que no solament atravessem una crisi econòmica, sinó també una CRISI de valors, ara sí, en majúscula.