sábado, 3 de julio de 2010

FAMILIA


Abans, la família prenia un to càlid. Era algo inacabable i perdurable. Què passa amb l´actual família? Es diferent. Millor o pitjor? Difícil pregunta. Abans, els nostres pares tot ho aguantaven, ara no aguanten res. En certes ocasions, ha sigut per a millor. En quan als maltractes, està bé que la dona hagi posat els ovaris damunt la taula. No obstant, també em dona la sensació que en aquesta societat la humanitat no vol aguantar res de res, qualsevol pusa sembla un elefant. O la precipitació a l´hora de casar-se o la prepotència humana de no voler responsabilitats ens converteix en una societat amb gran percentatges de separacions.

Les famílies que funcionen o tiren endavant, ho fan d´una manera totalment distinta a com ho feien abans. L´autoritat del pare sobre el fill està perdent-se, s´està convertint en un “colegueo”. Si els nens no processen l´autoritat familiar, difícilment processaran l´autoritat dels professors. Pares separats, fills que no obedeixen, capritxos luxosos, sous baixos, vivendes cares, regals per suplir el poc contacte afectiu, realment complicat. Però no ens oblidem: cada familia és un món.

No hay comentarios:

IMPORTÀNCIA DEL DIÀLEG

La Filosofia mai ens ofereix solucions immediates ni irrevocables. Potser per aquest motiu, molts prefereixen altres camins que siguen m...