domingo, 28 de noviembre de 2010

UNA CLASSE INTERESSANT




Què és la filosofia? Aquesta és la pregunteta amb la que convivim habitualment tots els que ens dediquem a açò de pensar. Normalment, quan em plantegen la qüestió d’aquesta manera tan seca, em senc bastant molest, no sols per la imposibilitat que suposa respondre concreta i immediatament a la qüestió, sino també pel prejudici que es sobreentén amb la pregunteta: això per a que collons serveix? o això qui ho estudia? No ens enganyem: la filosofia, com a disciplina educativa, és la més maltractada social i políticament. I ja sabem el que deia Fuster: “allò habitual es converteix en normal”. Ha sigut habitual que la nostra societat oblidara el pensament, la reflexió, centrant-se exclusivament amb l'aspecte tècnic del progrés...Han sigut habituals els desacords respecte les normatives polítiques; recorde un any que la filosofia desaparegué a la nostra comunitat com a disciplina en primer de batxillerat.

L’altre dia, en una classe d`Ètica, una alumna digué: “Açò de l’ètica és molt subjectiu". Em vingué al cap un fragment de Plató (La República, Llibre VII) en el que desarma per complet a la matemàtica del seu caràcter científic. La matemàtica parteix d’axiomes (veritats que no precisen de demostració) que durant un llarg periode de temps són universals i inqüestionables, però que a la llarga es sotmeten a moltes rectificacions. La filosofía (la dialèctica,en Plató) és ascendent i parteix d’hipòtesis que sempre considera millorables. En aquesta línea vaig intentar respondre a la meua alumna, ella mateixa acabà posant en entredit la universalitat que sobreentenia en algunes disciplines catalogades actualment com a ciències. La filosofia té un mèrit, no es vanagloria (normalment) de ser científica i tampoc passa ànsia per ser-ho. Actualment són moltes les disciplines que volen batejar-se com a científiques. Sols hem d’anar a l'Avinguda Blasco Ibañez i contemplar eixe cartell tan ridícul: Ciències de l’educació. No crec que la pedagogia precise d’aquest cartell per otorgar-se prestigi, això sí, de segur que és una bona campanya de màrqueting. Els filòsofs, ens hem despreocupat d’aquest tema, potser hauríem d'espavilar una mica i almenys intentar sobreviure en aquest món que tant s'obsesiona per les etiquetes falses. Se m’ocurreix un bon guió televisiu per al nostre públic: un filòsof dedica les seues nits a reflexionar i investigar (amb èxit) el causant dels assasinats en una gran ciutat. Així cregueu que enganxaríem a la joventut? Potser sí, ja ho deia Plató, la majoria som cavernícoles en estat de màxima ignorància i sols sortim de la nostra situació si algú es preocupa per ajudar-nos.

A continuació, li vaig explicar a la xiqueta que la filosofia ve a ser la mosca collonera que sempre està donant pel sac!. La filosofia, en totes les seves dimensions i especialitats, es troba a les grades, però desde lluny i amb uns prismàtics és capaç de contemplar el joc en el que estem immersos tots els humans. En aquest joc, potser siga saludable certa dosis de filosofia. L’alumna mostrà una inquietud interessant: Aleshores a qui fem cas per portar una vida ètica? Li vaig expressar que hi havia distintes concepcions ètiques i que algunes d’elles consideraven que no existia una ètica universal. Li vaig exposar (per damunt) la concepció existencialista de Jean Paul Sartre i la Kantiana, ella em digué: Aleshores, obeim a Kant o ens creem la nostra pròpia ètica? Jo li vaig respondre que això era una possibilitat que ells havien de val.lorar. Vaig afirmar: “La filosofia no dóna solucions sino que planteja problemes i ofereix alternatives”

La classe va acabar amb una reflexió interessant. Es imposible arribar a una definició universal del bé, de la justicia i de tots els aspectes morals que serveixen per a regular les nostres vides. No obstant, solament el fet de plantejar-nos qué és el bé? Que és la justicia? o qué és la bondat? Solament plantejant-nos aquestes qüestions, ens convertim en humans molt humans. No oblidem que l’home és un animal racional, un animal que pensa. No hem d’oblidar tampoc que l’homínid no es va extinguir gràcies a la raó, ara correguem el perill de desaparéixer per la carència o pel mal ús que fem d’aquesta. Quin seria un bon ús de la raó?

No hay comentarios:

IMPORTÀNCIA DEL DIÀLEG

La Filosofia mai ens ofereix solucions immediates ni irrevocables. Potser per aquest motiu, molts prefereixen altres camins que siguen m...