L'INSTINT DE SUPERVIVÈNCIA: EL PARTIT POPULAR

Són les 22:00h, encara no es coneix el resultat electoral. No obstant, les estadístiques apunten a un èxit rotund per al partit popular. Com que aquest blog està bastant enfocat de cara els meus alumnes, pense que mereixen una reflexió personal al respecte.

Actualment vivim en un sistema democràtic. No obstant, tots sabem que és una "democràcia representativa", una democràcia distinta a l'existent en la Grècia clàssica. A l'època clàssica ja hi havia democràcia però aquesta era una democràcia participativa directa. Cal ser conscients que també era restrictiva, quedant exclosos de tota participació les dones, els varons menors de 30 anys i aquells que no eren atenensos o de familia atenensa.

Es bastant curiós com ha anat cambiant el concepte de "democràcia". L'individu no s'identifica amb els assumptes polítics, poc a poc va perdent el seu interés, poc a poc va alienant-se de la seua ciutat, poble o comunitat. Per aquest motiu és una novetat la rebel.lió jove en contra de l'actual sistema polític. La joventut ha de reaccionar! Això sí que és un èxit!

I per què guanya el PP? Cap motiu especial...Jo em pregunte: Per què va perdre fa 8 anys? Tots coneguem la guerra d'Irak i la gran cagada del nostre expresident del govern José Maria Aznar. Una guerra amb la que la majoria no estava d'acord però que decidiren realitzar atentant contra els drets humans: va morir molta gent innocent, també xiquets. ..I ara, per què guanyarà el PP? Per la crisis econòmica. Vivim una crisis econòmica i l'home (tal i com deia Darwin) "lluita per la supervivència", és un instint innat. Com que l'ésser humà pensa, aleshores es planteja: "vaig a canviar de polític i a vore si així tot aquest problema es soluciona"

Cal coneixer l'ésser humà per entendre els motius que porten al PP a guanyar les eleccions. Les persones, per natura s'avorreixen, de fet ho podem comprovar en el nombre de separacions a l'Estat Espanyol (50% de les parelles). Les persones ja no són unipartidistes, ja no segueixen les tradicions sino que s'avorreixen i cambien de xaqueta amb facilitat. Però no solament estan predisposats a canviar de partit, sino que tampoc volen arriscar-se, motiu pel qual existeix un bipartidisme clar (PP i PSOE). Estaria bé que es trencara aquest bipartidisme d'una vegada per totes!

Després de les lectures dels clàssics, em decepciona el panorama polític actual així com també el "modus operandi" dels nostres representants. "La política", com el nom indica, és el estudi d'allò públic, la disciplina que s'ocupa d'allò públic, de la ciutat. Els grecs es reunien a l'àgora i allí dialogaven hores i hores per tractar qualsevol tema d'interés general per a la ciutadania. Què fan els nostres representants? Es llancen pedres i curiosament mai es posen d'acord en res. La crispació política és una autèntica pena! Es patètic veure'ls discutir, hauria de ser obligació que es posaren d'acord quan es tracta de problemes greus per a la ciutadania. Es curiós, com a qualsevol feina ens sentim obligats a pactar i els nostres polítics sempre estan en total desacord. Qui no és fia no és de fiar!

Ara em pregunte una cosa: Qui té culpa de la crisi? El PSOE? Acàs el PP no va fer grans cagades immobiliàries a la comunitat valenciana? Sóc dels que pensen que "la crisis" és un problema que hem creat entre tots i no únicament un partit polític. Un problema mundial que es veia venir ja fa molts anys i que existeix a tots els paissos del món. Hi havia un filòsof (Hegel, crec que era) que deia: "Es la història la que determina el pensament de les persones". Traduït al nostre llenguatge, podríem afirmar: "en funció d'allò que succeeix, la gent vota a un lloc o a un altre."No obstant, com deia Nietzsche, sempre hi haurà camells, ànimes quietes, que obeeixen la doctrina d'un partit sense rexisma. Açò si que és una autèntica pena!

Es pura casualitat que guanye el PP o guanye el PSOE. Els ciutadans, voten influïts per molts factors, però sobretot moguts per la supervivència. Clar està que el prolongament de la jubilació als 67 anys també ha influït i l'alta tasa d'atur...Jo em quede amb allò que han fet molts joves de l'Estat espanyol. Milers de joves s'han reunit en totes les ciutats, reivindicant una major democràcia i criticant l'actual existent. Això sí que és un èxit: la joventut es rebel.la, com a l'època hippie. Mon pare ja ho deia: "quien no llora, no mama". Es preocupant la situació, semblem robots teledirigits, camells obedients, gent que no reflexiona sino que es genuflexiona!