El nou Papa Francesc ha entrat pegant fortet i això ha donat molt que parlar. El seu primer dia de Papat, a Roma, es va mostrar molt senzill. Hi aparegué vestit de blanc, amb una creu al cos i sense la coneguda estola luxosa que han portat els papats anteriors. Amb l'expressió, també s'observaren uns canvis: el Papa Ratzinger obria els braços; el Papa Francesc estengué la mà (sense alçar-la massa) i l'orientà a la gent com a mostra de servei i d'humilitat. La imatge d'humilitat s'incrementà quan aparegueren imatges televisives en les quals estava exercint el bisbat; rentava i besava els peus als presos argentins. Ha renunciat a la meitat del seu cos de seguretat i ha substituït l'anell d'or per un de plata (amb forma hexagonal) molt més barat i senzill. Després de la seua primera aparició a la Plaça Sant Pere, l'esperava l'habitual Limusina, ell la descartà i se'n pujà a l'autobús amb els seus companys cardenals.
Està clar que el nou Papa també s'ha apretat el cinturó i així ho vol fer veure. A més, sembla també un Papa molt compromés. Aquesta darrera setmana, la premsa ha recordat aquella declaració: "Jamás he sido de derechas". Compte!, cal saber que la declaració no és actual i la féu quan li plantejaren algunes qüestions molestes en referència a la seua possible vinculació amb la dictadura de Videla. El seu compromís també s'observa quan afirmà: "Els bisbes han de ser pastors, propers a la gent, homes que no tinguen psicologia de prínceps". No m'estranyaria gens que amb aquesta afirmació proclamada en una conferència episcopal, el nou Papa estiguera pensant en el Cardenal Rouco Varela, un senyor que espanta les vocacions amb això de l'exorcisme, de l'infern i del diable. Si això és poc, ho fa amb veu irritable, llenguatge agressiu i gestos propis d'una persona amb símptomes de diarrea. Em sembla collonut que s'encete una nova línia a l'església. Ara bé, serà el temps qui dirà si es tracta d'una repensada i acordada estratègia de màrqueting o, més bé, d'un objectiu en renovar per complet l'estructura i el "modus operandi" de l'església.
En referència a l'homosexualitat, el bisbe d'Alcalà d'Henares Juan Antonio Reig Pla ens assegurava l'infern. El Papa Francesc digué: "Si un hombre gay busca al señor con buena voluntad,
¿quién soy yo para criticarlo?". Malgrat ser una afirmació carregada de sentit comú, de segur que ha provocat un gran rebombori en la piràmide eclesiàstica. Però de segur, que molts cristians que se sentien traïts, ara se senten acollits i novament valorats. Pel que fa al paper de la dona, el Papa Francesc assenyala que vol una dona activa a l'església. També afirmà el següent: "Quiero una iglesia de pobres y no de ricos" Curiosament, quan aquest senyor era Cardenal, es desplaçava amb transport públic i vivia en un apartament molt senzill. Però no ens precipitem, quan sorgiren les primeres ordes monàstiques també foren mal vistes i amb el temps hagueren d'eliminar el "labora" de l'"ora et labora", ja que anaven sobrats amb els diners que heretaven dels cristians rics a terres conquerides.
Alguns teòlegs com Helmut Schüller tenen clara la postura de la desobediència. Aquest senyor és el líder d'un moviment denominat "Iniciativa de sacerdots". A aquesta iniciativa s'uniren vora 500 sacerdots austríacs i, a hores d'ara, ja n'hi ha uns 1000 a Irlanda i EUA; 700, a Alemanya i 540 a Suïssa. Han defensat idees diverses: el matrimoni del sacerdot, la dona com a sacerdotessa... Segons aquest senyor, si l'església no compleix i és conseqüent amb allò que predica, perdrà una gran onada de vocacions. Alguns canvis no m'estranyarien gens, com diuen alguns; renovar o morir. Si en aquest camí cap a la renovació, el nou Papa vol eliminar la corrupció de la banca, haurà d'enfrontar-se a gent sense escrúpols. Si vol mantenir-se dur davant dels atacs de l'església més ortodoxa, haurà de demanar ajuda als seus cardenals. Però... De segur que li interessa a l'església tots aquests problemes? En tot cas, no podria produir una separació entre els més moderats i els més tradicionals? Resulta difícil saber-ho! El que no podem és viure amb una religió prohibitiva que ens intenta convéncer de l'infern sense mostrar-nos, ni tan sols un apèndix del cel. Viure així és una altra cosa!
1 comentario:
Qui em coneix bé, sap que no he despuntat mai per ser un defensor de la Fe. Tanmateix, la meua educació cristiana; que passa per l’escola, el catecisme, l’institut i algunes lectures de la facultat; em fan pensar que el nou Papa Francesc no pretén renovar res. Opine que més bé intenta recuperar (i potser es quede en això), coherentment, el sentit de les paraules de Jesucrist. Segles arrere, el cristianisme catòlic devorà amb foc i armes altres tipus de cristianismes. Concretament els cristians més acostats als evangelis, en la praxi. La càrrega simbòlica del nom Francesc no és gratuïta -ja ho sabíem-, tampoc és casualitat que siga el primer que es fa dir així. I per això, ara falta saber quant de temps durarà el “savoir faire” del pare Jorge. I que conste que ho dic perquè, per més que estiguera 50 anys en el càrrec, l’Església és més vella.
Publicar un comentario