PREJUDICIS

Prejudici (del llatí praejudicium “jutjat d’avantmà”) és el procés de formació d’un concepte o judici sobre alguna cosa de forma anticipada, és a dir, abans d'un temps; implica l’elaboració d’un judici o opinió sobre una persona o situació abans de determinar la preponderància de l’evidència, o l’elaboració d’un judici sense abans tenir-hi cap experiència directa o real. Consisteix a criticar de forma positiva o negativa una situació o una persona sense tenir suficients elements previs. És una actitud que pot observar-se en tots els àmbits i activitats de la societat, en qualsevol grup social i en qualsevol grup d’edat, i implica una forma de pensar íntimament relacionada amb comportaments o actituds de discriminació. Dit en paraules més senzilles: prejutgem quan jutgem sense conéixer. Això pot tenir o no conseqüències morals. Si el prejudici consisteix a dir: “Tots els valencians són festers”, no passa res. Com tampoc no passa res si diem que: “Els alemanys parlen de forma agressiva”. Són ambdós, clarament, judicis falsos, però no ocasionen, almenys aparentment, cap dany moral considerable. Ara bé, si el prejudici és del tipus: “Els negres són inferiors” o “Els europeus són més intel·ligents”, aleshores és quan vénen els problemes. És per aquest motiu, que l’estudi dels prejudicis té una gran importància en el terreny de la moral, la política i la filosofia.

El cas que a continuació plantejaré potser ens ajude a comprendre millor què són i com actuen els prejudicis. Una senyora major agafa una tassa de brou i li demana al cambrer que li l´òmpliga i aleshores s’asseu. Una vegada asseguda, s'adona que ha oblidat el pa. Aleshores s´alça per agafar-ne un tros i menjar-se'l amb el brou. Després torna al seu lloc. Sorpresa! S´adona que davant la tassa de brou hi ha un africà que està menjant-se la sopa tan tranquil·lament. Ella pensa: “Açò és molt fort, però no em deixaré robar”. La dona col·loca la cullera en la mateixa sopa que el senyor de color. L´africà somriu. L´home en acabar, s´alça i en tornar ho fa amb un plat d´espagueti i ara, amb dues forquetes, somrient. Mengen junts del mateix plat (imagineu-vos la cara de la dona). Finalment, l´home s´acomiada mentre que sembla content d´haver realitzat una bona acció. La dona, totalment indignada, a continuació, mou el braç amb la intenció d´agafar la bossa per pagar i, sorpresa!, s'adona que ja no està. Al lladre, al lladre! Crida molt fort. Aleshores, mirant al seu voltant veu que a la taula del costat hi ha una sopa, i a la cadira d´aquesta taula, una bossa. Immediatament comprén què ha passat. No ha sigut l´africà qui menjava de la seua sopa, sinó ella qui, enganyant-se de taula, ha menjat del plat de l´africà. Aleshores comprén la cara d’indignació i alhora de solidaritat que feia l’home.

Amb aquest cas de la Tassa de brou queda clar que la dona ha jutjat l´home de color sense saber-ne res d´ell. L´ha tractat de malvat, de perillós, fins i tot ha arribat a pensar que li havia robat. Potser amb qualsevol altra persona hauríem actuat igual, o potser no. El que és important és que prenguem consciència de la gran quantitat de prejudicis que ens condicionen cada dia. Si els prejudicis que cometem són del tipus: “L´italià és una llengua romàntica”, pot passar, però si anem més lluny, fa por que ens convertim en etnocèntrics o fins i tot en fanàtics. Seria interessant que ho reflexionàrem i en prenguérem consciència. De vegades, sense adonar-nos-en podem fer molt de mal als qui ens envolten.