jueves, 28 de agosto de 2014

NARCISISME I SÍNDROME SELFIE


Mentre camine cap a la màquina del gimnàs observe tot el que passa al meu voltant. Davant de mi, dues xiques, amb un cos esvelt, s'exerciten en la bicicleta el·líptica. A la meua dreta, un xic corre com si el perseguiren. A l'esquerra, una dona major camina lentament i, més enllà, un home fa bicicleta estàtica amb màniga llarga, cosa que em desconcerta ja que estem al mes d'agost. A continuació, clave la vista a l'altra sala i hi veig molts   xicots (també alguna xica), que practiquen la musculació. M'adone que  molts d'ells tenen un cos musculós, uns braços grans, encara que les cames no acompanyen de manera harmònica. Aquesta moda del xampinyó deu ser-ne una de tantes que no he aconseguit comprendre mai! En acabar la meua horeta habitual de càrdio, decidisc apropar-m´hi. Hi ha uns quants joves que, a més de muscular, també es fotografien. Jo supose que s'envien whatsapps amb les seues fotos, ja que s'apropen al mirall i contemplen, repetitivament, l'evolució del seu grup muscular. Potser, alguns d'ells arrosseguen ja el perfil típic de la coneguda síndrome narcisista.

L'adjectiu "narcisisme" prové del personatge mitològic Narcís, que fa referència a l'home que se sent preciós, que està enamorat de si mateix o que té una cura excessiva pel seu empolainament. El narcisisme és la complaença immoderada en la consideració de les facultats pròpies. El mite de Narcís afirma que aquest és fill de Cefis i Liríope. Narcís és un jove de bellesa singular que, malgrat despertar passions en mortals i en déus, aquestes no són correspostes perquè el jove Narcís és incapaç de reconéixer l'altri i estimar-lo. Quan aquell observa el seu propi rostre reflectit a l'aigua, hi resta impressionat i no pot deixar de contemplar-s'hi. El jove, completament hipnotitzat per la bellesa del seu reflex, acaba enamorant-se'n. Així doncs, d´aquesta història se'n deriva que l´amor que sent Narcís no és recíproc, cosa que l´aboca a una bogeria  d'amor. Narcís no menja ni beu, i això desencadena, malauradament, en la seua mort.

Les persones amb conducta narcisista són aquelles que tenen exaltat el seu "ego", manquen d'empatia, busquen l'èxit i viuen un món bastant irracional. Es passen la vida pensant en el seu propi "ego". Les persones narcisistes s'envolten, generalment, de gent que les adora i que respecta la seua inqüestionable superioritat. Una característica dels narcisistes és que donen importància a les coses  superficials. És gent que viu molt pendent de la imatge i de l'aprovació dels altres. Tenen molt poca capacitat d'escoltar la resta; el més important sempre és el que els passa a ells. El narcisista tendeix a cosificar: percep els altres com a objectes que poden assaciar el seu propi desig. És per això que abandona, amb facilitat, les relacions, un cop satisfetes les seues ànsies i curiositats. Generalment, no tenen cap  sentiment de culpa i poden desaparéixer de la vida d´una altra persona sense donar cap explicació. Si un dia tornen, no espereu  culpes ni disculpes. Això a banda, el narcisista sol ser  poc creatiu. Certament,  el posaríeu entre l´espasa i la paret si li demanàreu d´ escriure un llibre. El  món de l´art no és per a ell.

Em preocupa com la generació digital ha caigut en l'afirmació "els altres han de saber de mi". Però no sols això, sinó que: "Els altres han de saber que jo estic molt bé". No es tracta de ser feliç sinó de mostrar-se´n contínuament  encara que, realment, es flaquege en aqueix moment. El "Pense, doncs existisc", queda substituït pel "Si sóc popular, aleshores existisc". Els joves han nascut en un univers social implacable que, malgrat ser interessantíssim, no els ha oferit les eines adients per tal de saber utilitzar-lo com cal. Però, és clar, així són les coses: al cap i a la fi, la informàtica i les tecnologies són un procediment, i els procediments s'han d'usar amb una finalitat;  no de qualsevol manera. És un dels preus a pagar de no tenir una educació sòlida que acompanye aquesta revolució digital. Potser  la síndrome narcisista hi estiga atacant.

Tots coneixem el fenomen Selfie. Hi ha gent que necessita mostrar-se tothora mitjançant fotos i/o comentaris a la xarxa, deixant-hi petjada de tots i cadascuns dels seus meravellosos -i no tant- moments. Que si em menge una hamburguesa, selfie; que si  me'n vaig a córrer, selfie; que si em trobe  de viatge, selfie. Al meu entendre, es perpetuen, des de fa un temps,  conductes que  han esdevingut  rituals: els llavis estirats de les adolescents (fent morros) o la postura corbada amb la cameta per davant... Fixem-nos també en la manera de mostrar les mans: amb dos dits o amb els dits a l'estil raper. La meua neboda, amb tan sols 5 anyets, ja imita aquestes conductes, però atenció!, perquè, igualment, ho fan els ben crescudets i crescudetes -amb fills i, fins i tot, amb néts...-. Quina és la finalitat de mostrar-se d´aquesta manera? Sembla que està ben clara:  simplement  obtenir un "m'agrada" o un comentari. A la xarxa, hi exhibim la cara bonica de la moneda; necessitem l'èxit i en aquesta recerca oblidem allò que els passa als altres. No direu que açò no és preocupant! En tot cas, no estem aprenent un model de vida superficial i fals? Joves i majorets ens passem hores cara al mòbil amb aquestes martingales. De fet, als adolescents no els importa que se'ls castigue sense eixir de casa durant uns dies mentre continuem amb el seu  telèfon mòbil .

Siguem sincers, aquells que exposen compulsivament les seues fotos estan demanant acceptació. De fet, a ningú no li amarga un dolç i tots, d'una manera o d'una altra, ens alegrem quan ens segueixen. No obstant això,  és preocupant el fet que molta gent crea i, fins i tot, es convenç d'una falsa identitat amb la qual ha de conviure: "persona bonica o bella,  feliç i exitosa a la qual tot li funciona la mar de bé". Aquesta creença denota una manca d'autoestima i alhora una recerca impulsiva d'autoafirmació i retroalimentació. Així mateix,  em resulta  preocupant que els nascuts en aquesta era digital (al voltant de l'any 1980) estiguen  construint un concepte d'amistat que  no exigisca de presència física. Ells diuen: "tinc un amic que...", "tinc una amiga que...", però tant l'amic com l'amiga són únicament "amics virtuals" -més bé "coneguts", diria jo...-

Per tant, els selfies han esdevingut el reflex d'una identitat millorada, la cara més saludable. Al capdavall, aquest joc pot resultar amarg perquè probablement algú, en no rebre acceptació, pot acabar amb l' autoestima pel terra. La xarxa ja no és  un simple passatemps; es troba present en tots els àmbits de la nostra vida i expressa l'espai social per excel·lència. És així com una persona amb molts selfies o  molt tuitejada es considera, equívocament, exitosa. Ai, senyor, com han canviat les coses!

Comptat i debatut, les xarxes socials són de gran utilitat, però cal  fer-ne un bon ús. L'univers és complex i arriscat... Seria una pena que els "m'agrada" substituïren les abraçades i que les converses foren  sustituïdes per comentaris funestos. D´igual manera, em doldria amargament que valoràrem les persones en funció de l'èxit dels seus selfies, del nombre de seguidors que tenen i de la quantitat de caps que retuitegen tot allò que escriuen. Els éssers humans no estem formats, únicament, d´ èxits; alenem  neguit i malenconia. Hi ha moments en què ens sentim  desgraciats.  Seria un despropòsit que perdérem la direcció precisa  i ens oblidàrem de qui som, d'on venim i cap a on volem anar veritablement... Ja ho va dir Parmènides: "L'ésser és i no és no ser".

En resum, si no som a la xarxa, no passa res, que no cal escalfar tant les cadires. Allò autènticament important és viure al món. Temptejar-lo. Xafar-lo. Provar-lo. En definitiva, aventurar-s´hi a noves emocions.


















 Los 'hackers' retan a las grandes empresas; los blogueros, a la prensa escrita; los usuarios de YouTube, a los estudios cinematográficos; y los creadores de aplicaciones móviles, a sectores industriales enteros.

Texto completo en: http://actualidad.rt.com/sociedad/view/103663-generacion-yo-narcisismo-mueve-mundo
 Los 'hackers' retan a las grandes empresas; los blogueros, a la prensa escrita; los usuarios de YouTube, a los estudios cinematográficos; y los creadores de aplicaciones móviles, a sectores industriales enteros.

Texto completo en: http://actualidad.rt.com/sociedad/view/103663-generacion-yo-narcisismo-mueve-mundo

4 comentarios:

Nelo dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Nelo dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Nelo dijo...

De sempre, la gent que ha pogut i ha volgut s'ha fet quadres o li'ls han fet, s'ha fet una biografia o li l'han feta per encàrrec. També estan les piràmides, els panteons, les estàtues, etc.
Quan jo era nano sentia molt que tot el món tenia dret a eixir cinc minuts en la tele, a cinc minuts de glòria. I la veritat és que la fama, que parlaren d'u, no era una sensació a l'abast de tothom, i la majoria de vegades l'aprofitaven per a saludar (i demanaven permís primer). Quedava clar doncs, que la fama, si no és compartida amb la gent que volem, li falta un puntet de sal.

Volem que parlen de nosaltres, sí, però volem que en parlen bé. I què puc fer per a aconseguir-ho? Agradar i publicar-ho (i per eixe ordre). Però no a qualsevol preu, pequè no tinc perquè sentir-me malament pel meu físic. Jo admire l'afany de superació del músic que es preocupa per millorar cada dia o de la jutgessa que estudia de valent per a evitar que la lluita al narcotràfic siga tan sols un ideal. M'entristeix, no obstant, quan em mire a l'espill i no sóc capaç de veure el que hi ha, sinó el que hi hauria d'haver segons un motle estètic que no entén d'edats ni de sexe ni de constitucions físiques ni de compassió. Al gimnàs hi ha més gent per castic (autoimposat) que per afició. I la felicitat els ompli quan els creixen els braços malgrat la falta d'harmonia amb les cames que has comentat. Ningú està ensenyant-nos a triar bé els nostres objectius ni les possibilitats que tenim per a assolir-los. O no els escoltem, perquè de metges (per exemple) n'hi han en tots els pobles. Tot el món no està preparat per a aconseguir el mateix ni per a resistir-ho. Ni menys encara per a perdonar-nos-ho.

Qui per fi se'n surt, sap valorar-ne l'esforç. I encara es mira poc! Certament no fa esport, tan sols practica exercicis amb la finalitat de mirar-se i ensenyar. Amb que poquet ens conformem. Tant d'esforç per a pujar-nos una part de l'autoestima. L'altra, la que ho ha mogut tot i la que tot ho pot solucionar, està, literalment, en mans de la resta. Tan sols a un clic.

Narcís estava realment enamorat d'ell mateix i se'n fotia de la resta. En canvi, esta gent del selfie desaforat tem el menyspreu o la indiferència de la resta. I, en ocasions, fa tot el possible per a agradar la resta tant com puga, per tal de sentir-se bé. L'acceptació de Narcís començava en ell i acabava en ell. Ell tenia ulls i podia saber i pensar que era bell. L'acceptació dels nostres fills comença per la resta i depén excesivament de la resta. Ni les paraules de la iaia faran que se senta volgut si, com bé dius, ningú o menys dels que espera, li piquen a "m'agrada" o es dignen a comentar positivament eixa foto (primera de cent, d'eixe dia només). No els val sentir-ho de boca de ningú, ni tan sols de la persona estimada. Ho volen per escrit i públicament. En la actualitat, una intimitat no publicada o poc famosa és una intimitat vergonyant.

Nelo dijo...

Narcisista pot ser Cristiano Ronaldo, i perquè l'han fet ser així. Ell té la bellesa, la fortuna i la fama; té les fans, els fans i els fanàtics, a favor i en contra. A més i sobretot, i este és el motor de la tendència selfie, té totes les càmeres de fotos i de televisió reproduint-lo i tots els dispositius que càpien en un estadi de futbol retratant-lo i comentant el moment en la xarxa. Ronaldo no necessita fer-se fotos perquè no vorà mai totes les que li han fet simplement perquè no té temps material per a fer-ho. No ho necessita per a pujar el seu ego més enllà dels núvols. Si es fa un selfie o un perfil de whatsapp és perquè, com ho fan tots, no en pot fugir. El famós és el més esclau de tots.

Hui dia, com sempre, hi ha de tot: vanitat, narcisisme i pura megalomania (¿Te gusta el aeropuerto del abuelo?). L'ésser humà, en quant que animal social, necessita ser acceptat. El punt màxim és passar a la posteritat, però això no està a l'abast de tothom. El selfie pareix que ens fa independents de la resta per a ser famosos perquè ens podem autofotografiar i publicar-ho tot. Els nadius digitals saben retratar-se, compartir les imatges, dir que els agraden i comentar-les. Catarroja descoberta! Sabem fer-nos fotos! Sé que el procediments informàtics s'han accelerat (qui ho nega, això?), però ja tinc ganes que la xiqueta del conte del vestit nou de l'emperador ens faça veure que si Pep de Quelo, o jo mateix, ens fem una foto, no som ni més "cool" ni més "guais" ni més com es diga ara. Estem d'acord, company Sergi: ben mirat, no és per a tant.

El selfie està de moda? A les coves d'Altamira ja feien el que podien. Les cares que han eixit en les monedes han reclamat sempre una fama que ja tenien per algun motiu. Ara, qualsevol pot pindolar aprovació perquè considera que les coses que fa, si bé no són vitals ni importants per a la humanitat, són compartibles. Però la resta també tenim dret a dir "prou" o "no m'importa". Que ho entenguen, per favor.

I no patisques mai per paréixer tradicionalista, no és tan negatiu com pugues pensar. La tradició no és immutable, només lenta, i per això està mal vista per la joventut. Però, el que és indefugible és que les modes viuen del passat: el rebutgen, l’eviten, el modifiquen, el reinventen, el reivindiquen (han tornat els 80, els 90)... a la fi, el perpetuen. El culte al cos i el selfie són una versió moderna del que hi ha hagut sempre, però per a una massa borratxa de novetats que s'atropellen mensualment. Tots no podem digerir-les ni n'estem obligats. Amb saber-ho i acceptar-ho, prou. Potser he parlat de més per a dir "pa i ou". Ja m'ho faràs saber.

Estic molt agraït per la reflexió.
Salut.

IMPORTÀNCIA DEL DIÀLEG

La Filosofia mai ens ofereix solucions immediates ni irrevocables. Potser per aquest motiu, molts prefereixen altres camins que siguen m...