Ara bé, si ho pensem bé, els diners no són en si mateix més que un mitjà per a satisfer determinats desitjos o plaers. De fet, al llarg de la història hem viscut moments on no ha existit la moneda, ja sabeu: jo et done una vaca i tu em dones cent gallines. Però clar, ara tenim la moneda, els bitllets i mitjançant aquestos podem aconseguir menjar, beure, un bon restaurant, el millors dels vins o un Ferrari....Està clar, els païssos subdesenvolupats utilitzen els diners per comprar aliments indispensables. Pel contrari, els païssos del primer món, tenim una ànsia per consumir, un desig infrenable, en molts casos inclús patològic.
No hi ha més que veure la quantitat d'aplicacions o de xarxes on la gent ven, de vegades compulsivament, tot allò que ja no utilitza. Aquell que ven no sols ho fa perquè no li resulta útil sino també perquè allò que abans era un caprici ara s'ha convertit en un estorb, un objecte gens reconfortant. Aleshores, arriba un moment en que cal posar-ho a la venta i aconseguir alguns dinerets per comprar altra cosa: potser altra vegada un caprici. Així vivim actualment, de caprici en caprici: una piragua, una bici d'alta gama, però també una bona raqueta de padel, un ordinador de la pometa o un rellotge amb GPS incorporat. Feu la prova de mirar tot allò que teniu a casa i no utilitzeu, potser us convé també posar-ho a la venta, què sé jo...Possiblement amb allò que arreplegueu, pugau
pagar-se el viatge eixe que sempre heu desitjat....Si ens fixem, el nostre comportament és simptomàtic de que allò que comprem ens ompli únicament durant cert temps. M'atreviria a afirmar que amb el consumisme, aconseguim paliar determinades carències o insatisfaccions vitals. De vegades, els diners són com la xocolata: un substitut...
Com veiem, els diners els utilitzem per comprar coses també innecessàries. Els diners són el mitjà que tenim per satisfer determinats desitjos com menjar, beure, però també d'altres totalment innecessaris. Si estudie aprovaré, si aprove aconseguiré anar a la universitat, si vaig a la universitat trauré una carrera, si trac una carrera tindré una bona feina, si tinc una bona feina tindré diners i si tinc diners, possiblement seré feliç. Aquest és el raonament que, més o menys, fem molts de nosaltres: amb diners podrem ser feliços. No obstant, potser li donem eixe pes als diners com a conseqüència del capitalisme pur i dur en què vivim, pel consumisme tan bestial amb el que ens bombardegen diàriament els mitjans de comunicació, per l'obsessió que tenim en acumular coses, objectes i propietats. De no ser així, els diners no tindrien eixa importància tan gran que li donem en les nostres vides. De fet, si ho pensem bé, sense salut, no podem gastar-nos els diners amb plenitud, encara que si tenim diners sí que podem disposar de tractaments alternatius en cas d'estar malalts i d'aquesta manera, millorar una mica (o molt) la nostra salut o benestar. Ningú ho nega, els diners ajuden en aquesta búsqueda imparable cap a la felicitat. Però compte, són quelcom material que ens pot donar plaer, satisfacció, els diners mai són un fi en si mateixa...Ara bé, eixos plaers que aconseguim amb els diners poden ser molt momentanis, poc perdurables...
Si tornàrem a l'Atenes clàssica, possiblement compartiríem la necessitat que té l'armonia social i la vida virtuosa per aconseguir la felicitat. Però clar, eixa idea clàssica de que som animals socials i sols mitjançant la vida virtuosa podem alcalçar la felicitat, sembla un conte de fades. Quina societat? On està la vida en societat? Els humans rarament formem comunitats, generalment formem associacions: ens unim únicament per interessos. Mirem els adolescents, per exemple...Ells van al col·legi, tenen també amics fora del col·legi, van al gimnàs o fan alguna activitat extraescolar. En cada lloc tenen uns companys, uns amics, uns interessos....Realment creiem que als humans ens fa falta avui en dia ser virtuosos per ser feliços? Realment, eixa part romàntica s'ha perdut. Hi ha qui ni tan sols diu "bon dia", "bona nit" o "adéu". En aquesta societat, la virtuositat salta a la vista però no es val·lora per aconseguir certa felicitat, ja que aquesta ha cobrat un significat que té a veure amb el nivell adquisitiu de vida. Ara bé, és innegable que la pràctica de la virtut, a més d'aportar a la societat, també ens fa retroalimentar-nos i enriquir-nos. Si jo sóc valent i no sóc covard, no sols puc col·laborar en crear una societat més justa i més feliç sino que també aconseguiré que no em tracte la gent malament i no em faça mal. Si teniu l'ocasió, ahí va una proposta: practicar la virtut i d'ací un temps, veure els resultats....De fet, hi ha una aplicació al telèfon en el que pots fer-te reptes amb la finalitat de practicar els bons actes i la bona virtut.
Moltes vegades fem el següent raonament: si tenim diners podrem disfrutar més. Sense adonar-nos, estem considerant que amb diners podem gaudir de més plaers: bon cotxe, bona casa, viatges....I clar, el problema radica en que no tenim en compte els plaers naturals i necessaris. Aquestos plaers són el menjar, dormir, beure, respirar...Sense adonar-nos, estem deixant a un costat aquestos plaers tan necessaris en aquesta societat. Realment, si ho pensem bé, sense tenir aquestos plaers ben satisfets, resulta difícil aconseguir certa armonia en les nostres vides. Atenció perquè determinats plaers no naturals i no necessaris, poden aportar-nos un plaer instantani però degenerar en un dolor immens d'una manera no massa llunyana en el temps. També és veritat que vivim al dia i no sol preocupar-nos més que el futur pròxim.
No hay comentarios:
Publicar un comentario