Recorde aquell dia en que sonà el telèfon: "Hola, truco de la conselleria d'Educació de la provincia de Lleida, és per comunicar-li que té assignada una vacant a Les Borges Blanques". Aquesta és una gran noticia per als que no tenim "enxufe" i esperem desesperadament un lloc de feina...Una hora després, ja estava de camí, vaig agafar el telèfon i vaig trucar al 11888, informant-me sobre algun lloc on dormir en aquella localitat. Em donaren la referència de l´Hostal Benet, situat a la mateixa localitat. Allí vaig dormir durant un mes, abans de conviure amb la senyora Paquita (que alguns ja coneixeu...).Curiosament, l'altre dia vaig engegar la televisió i vaig veure com una xica anunciava la seua proposta a l'alcaldia en la seua localitat. Primerament em vaig fixar en la xica, inevitable no fixar-se (anava mig nueta i no estava gens malament) i immediatament vaig veure que el poble i els habitants eren gent de les Borges Blanques, això em va alegrar encara més. En aquest mateix banc on està sentada Maria Lapiedra em vaig sentar jo només vaig arribar a les Borges Blanques, era ací mateix on venia a meditar i realitzava les trucades de telèfon.
Cal dir que les Borges Blanques és un poble molt particular.Molts records: terra de secà, olives arbequines, oli d'oliva, présecs, la zona de les Garrigues, però sobretot les persones. La directora Antonieta Bernat, el meu amic Jordi Ribas, el jove escriptor Ramón Usall, els meus alumnes i els meus amics del poble...
No hay comentarios:
Publicar un comentario