sábado, 27 de febrero de 2010

COSES QUE PASSEN


A L'ESQUERRA JOAN FUSTER, A LA DRETA JEAN PAUL SARTRE

Mai vaig saber què estudiar en un futur: Psicologia? Dret? Quan era adolescent bromejava amb la Ginecología i m’imaginava amb una bata blanca magrejant el cos d’una Top model. Ja conegueu tots el pes que tenen les hormones a “l’edat del pavo”. Un anyet després vaig caure en la idea que no solament vindrien a consulta xiques com la presentadora Pilar Rubio, sino que també vindrien dones arrugades majors de 120 anys. Casualment i després d’una curta conversa amb el meu germà Isidre, vaig acabar estudiant Filosofía. Coses que passen! Recorde amb molta il.lusió l’assignatura Teoria del Coneixement, impartida en primer curs pel professor Tobies Grimaltos, autor de llibres com El Joc de pensar que tant recomane als meus alumnes. Després de tan sols dues classes vaig tenir molt bones sensacions. Què podem coneixer? Què és el coneixement? Es el coneixement una creença vertadera justificada? El senyor Carlos Moya, membre del mateix departament, també impartia unes classes interessants sobre filosofia de la ment, com del llibre de Stephen Priest: Teorías y filosofías de la mente.

Cada vegada m’agradava més això de reflexionar i de conéixer l’ésser humà però alguna vegada em desilusionava plantejant-me com seria el meu futur laboral. Aquesta preocupació es suavitzaba quan m’imaginava conversant amb intel.lectuals de la talla de Joan Fuster. Per cert, foren interessants les reflexions que despertà el nostre professor d´Antropologia Joan B. Llinares al voltant de l’obra Diccionari per a ociosos. Entre reflexió i reflexió sempre m’ha perseguit una veueta: “Sergiet, tú reflexionant i els teus pares matant-se a treballar”. Tranquils, no era esquizofrènia, el que passa és que a casa meua sempre han sigut molt pragmàtics. No obstant, us asegure que mon pare va llegir alguns clàssics, això sí, pressionat pel meu poder de convicció o habilitat retòrica. Jo li preguntava a ma mare: “Mamà, el papà entén a Nietzsche?” Ella no em responia però em mirava amb una cara sincera i d’absoluta interrogació. Jo sabia que ell preferia les rutinàries interpretacions històriques de Pièrre Vilar o Hugh Tomas sobre la guerra civil espanyola.

Han passat ja 15 anys. El passat divendres vaig assistir a una conferència sobre l’accelerador de partícules que hi ha a Ginebra, el CERN. Vaig coincidir amb molts intel.lectuals de la Ribera. Mentre sopàvem vaig conversar amb Voro Vendrell, Juan Ramón i Ximo (una gran persona). Voro em comentà que havia d’anar l’endemà a plantar un arbre amb els escriptors de la Ribera. Mentre devoraba el plat combinat de sèpia em vingué un interrogant: Què feia jo amb tant d’intel.lectual? Plantejat també d’aquesta manera: Com m’havia convertit en un home de lletres? Són coses que passen, com diria Sartre: “l’home està condemnat a ser lliure”. La sentència és autèntica, són moltes les decisions que prenem i aquestes van configurant la nostra identitat personal. Es molt difícil ser lliure, doncs a més has de ser responsable...


Sergi Pascual Tur

7 comentarios:

Vista Parcial dijo...

Home, Sergi, coses com això que dius de la il·lusió per la Teoria del Coneixement, fan que jo en recupere. Gràcies.

SERGI PASCUAL TUR dijo...

Ha estat un plaer ser alumne seu. Sergi.

albert sangil dijo...

ola sergi!!!
xé tu, quin tinglao tens montat asi, eh?? jaja
be, en respecte al text, crec q cadascú te una missió en aquest mon i q cada persona te facultats per a una cosa, i si tu as elegit la filosofia es perque t'agrada la filosofia i disfrutes amb ella. Parlant també del nombrament dels teus mestres, crec q cada mestre fa seua la asignatura que imparteix, i cada mestre te una forma de pensar i raonar i si tens un bon mestre pots passar uns curs molt bons, disfrutant de les classes i inclús tinguent ganes d'anar a classe, cosa que entre els estudiants no es molt freqüent. Per a finalitzar voldria fer referència a la part del text en el que as nombrat el teu pare i la teva mare, crec que tots els pares es senten orgullosos dels seus fills, entenguen o no a Nietzsche, sobretot si fan els que els agrada. be, ja ens vegem a classe!!
adeu!!

Juan Felici dijo...

Hola Sergi:
El teu text m'ha paregut sincer i proper al lector. El seu contigut m'ha agradat perquè reflexa la realitat de qualsevol persona,per una part l'obligació constant de prendre decisions y per l'altra la incertessa de la repercusió en el futur que tindran aquestes. Açò fa del futur un misteri i fa posible que ens donem conter de que tot es posible, desde la posició mes baixera a alcançar objectius importants mai esperats.

SERGI dijo...

Hola Albert:

Sí, cada professor fa la seua assignatura, està més que clar...Jo en recorde a uns molt i a altres pocs...No obstant, cal esforçar-se perquè tots els professors tenim algo interessant, igual que tots els alumnes...Es tracta d'el.legir que agafar de cadascú...

L'esport és un dels millors amics que pugues tindre, cuida´'l...SERGI

SERGI dijo...

Hola Juan..

El misteri del futur, no ho dubtes que és misteriós o extrany, com ho consideres...Molt extrany fou trobar-me a mon pare un dia mal....O molt extrany fou la pèrdua d'un amic jugant a futbet...També fou extranya la meva estància a França..Què extrany que estigam ací tots parlant, no? Acàs no és extrany que estigam redactant sobre temes tan abstractes? T'ho hagueres imaginat fa 10 anys? Molt extrany...

Les petites coses influeixen en el futur, però no has de repensar massa sino et tornaries boig, deixa fluir les coses i obeeix el cor, els sentiments, la raó, els instints, com tú consideres....SERGI

Paco dijo...

Quince anys han passat ja?
Sembla que va ser ahir...
M'agrada vore que has arribat al cercle dels intelectuals...

Records

IMPORTÀNCIA DEL DIÀLEG

La Filosofia mai ens ofereix solucions immediates ni irrevocables. Potser per aquest motiu, molts prefereixen altres camins que siguen m...